Logronyo
Iamb aquest escrit sobre Logronyo acaba la meva petita però intensa escapada a la Rioja. Viatge que de segur repetiré perquè m’han quedat moltes coses encara per veure.
En primer lloc, situada entre el carrer Marqués de San Nicolás i el carrer Portals trobem una gran xemeneia que és l’únic que es conserva de l’antiga Fàbrica de Tabacs de la ciutat, la qual va funcionar des de l’any 1890 fins al 1978. La fàbrica estava instal·lada a l’edifici del segle XVII que antigament va ser el Convent de la Mercè. Actualment, aquest edifici acull la sala Amos Salvador on es realitzen diverses exposicions.
Si continuem cap al nucli antic, podem visitar la Concatedral de Santa María de la Redonda. Als peus del temple s’obre la portada principal, construïda a manera de gran retaule amb imatgeria d’alabastre. Criden l’atenció les anomenades «torres bessones» que flanquegen tot el conjunt arquitectònic.
Es tracta d’una església de planta de saló, amb tres naus d’igual altura, separades per grans columnes i cobertes amb voltes de creueria estavellada i de tercelets. L’absis central és vuitavat, havent desaparegut els laterals en obrir la girola que se situa després de l’altar major la qual està formada per tres capelles comunicades entre si. La del nord conté el sepulcre del General Espartero i la seva esposa Doña Jacinta Martínez de Sicília, obra realitzada el 1888 per l’escultor Juan Samsó. La central alberga una pila baptismal de 1587 i una imatge de l’Assumpció, procedent de Somalo, del segle XV. Al capdavant, al reraltar, hi ha una fornícula de vidre amb un petit llenç de la Crucifixió atribuït a Miquel Àngel. La capella del sud acull el sepulcre del Bisbe Pedro González del Castillo, fundador de la mateixa en 1627.
Ja sortim del casc antic i prop de la xemeneia ja esmentada, podem visitar el Cubo de Revellín, antiga fortificació, i les restes de les muralles de Logronyo, encara que ja molt deteriorades. Una sorpresa amagada entre els carrers de la ciutat i situada davant de l’església de Santiago el Real és la coneguda com a plaça de l’Oca, encara que el seu veritable nom és plaça de Santiago. Allà trobem un joc de l’Oca gegant pintat al terra de la plaça els motius del qual, a part de les oques, inclouen tots els municipis de la Rioja que formen part del Camí de Santiago, ja que aquesta plaça és una de les que creua aquest camí en el seu pas per Logronyo.
En un lateral, veiem uns daus enormes que ens conviden a jugar i saltar de casella en casella, com quan érem uns nens, recorrent tota la plaça. Sense cap mena de dubte un lloc curiós que visitar, i en el qual ens podem creuar amb els pelegrins que es dirigeixen a Santiago i que van a la Font del Pelegrí per refrescar-se i beure aigua.
Respecte, als llocs on anar a menjar, em va sorprendre la gran afluència de persones que anaven de tapes pel carrer Laurel i els seus voltants. Un lloc que si aneu a Logronyo, sens dubte, no podeu deixar de visitar per tastar la seva variada gastronomia. Jo com a amant dels bolets, no vaig deixar de tastar-los, fets a la planxa i amb una salseta d’all per sobre, al bar Cid ja que són la seva especialitat des de 1983. Només es dediquen a cuinar bolets i us puc assegurar que, al meu parer, són els millors bolets que mai he menjat! Encara que pots trobar molts altres plats boníssims en la resta dels bars. Igualment, si voleu tastar les veritables costelletes de xai al sarment, plat molt típic de la Rioja, ja us dic que ho tindreu molt difícil, perquè gairebé tots els restaurants les fan a la brasa o a la llenya, però no al sarment. Tot i així, com que sóc molt tenaç quan vull alguna cosa, al final les vaig trobar a l’Asador el Rincón de Julio, a l’altre costat de l’antic pont de pedra, una miqueta allunyat del carrer Laurel, on, a més, també vam poder menjar unes bones patates a la riojana. Fins la propera!