Igualtat: ser o no ser
Diu Aristòtil que no es pot ser i no ser en un mateix espai sota un mateix aspecte. No es pot. I si es fa, es nota que alguna cosa no va. Doncs aplicant aquest interessant principi a la igualtat, si veritablement apostes pels valors d’una democràcia real on totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, se’t nota. I si queda maquillat per acontentar les dones i seguidament sorgeixen les propostes on els nostres drets queden retallats, ajornats, privatitzats o externalitzats, també. Així que no es pot ser i no ser ni estar i no estar del costat de les dones.
La igualtat ha de tenir present la lluita contra totes les formes d’opressió de la dona. Al Partit Socialdemòcrata tenim clares les bases i proposem un eix central sobre el qual articular la resta de mesures: la igualtat ha de ser una qüestió transversal en tot el que fem.
No creiem en mesures de contingència per salvar -i guanyar- la papereta, no ens ve de nou el feminisme entès com un moviment que defensa la igualtat de drets socials, polítics, legals i econòmics de les dones, de totes les dones. Hem entès fa temps que si no creem mecanismes favorables perquè es doni la igualtat real, el potencial de les dones mai podrà ser aprofitat pel desenvolupament del país. Creiem fermament que la igualtat beneficia a les dones, als homes i a Andorra.
Molt s’ha parlat durant el període preelectoral sobre com s’afrontarà el greuge per a les dones que implica que l’avortament estigui penat sota qualsevol supòsit. I hi ha partits i hi ha persones que directament honoren la veritat dient que són obertament contràries a legalitzar-ho i això genera que un corrent de persones que pensen el mateix tinguin la seva opció clara.
Però hi ha d’altres partits defensant el seu no a legalitzar l’avortament des de la barrera del model d’Estat. Com si el Copríncep episcopal no hagués mai conegut el cas d’una llei que no podia signar en consciència i que quedava només rubricada pel Copríncep francès.
Molt recentment ha utilitzat aquesta fórmula legal per no signar-ne dues (Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents i la Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida) i continuem el dia d’avui mantenint l’estatus de Coprincipat.
Creiem que no es pot estar i no estar a favor dels drets de les dones. Així no es pot. Creiem que deixar oberta la via a què desenvolupem els nostres drets a l’estranger no és forma de creure en la igualtat. No podem utilitzar l’estranger com un espai salvador que ens proveirà d’avortament. Com podem defensar un model d’estat des de la hipocresia? Creiem fermament que hem de respectar i promoure els drets de totes les dones, de tots els homes, i fer-ho començant per casa.