La tecnologia digital ja ha canviat el món i, a mesura que augmenta el nombre d’infants que es connecten en línia, està canviant cada vegada més la infància. Els joves (de 15 a 24 anys) són el grup d’edat més connectat: a tot el món, el 71% estan en línia, en comparació amb el 48% de la població total. Els nens i els adolescents menors de 18 anys representen, aproximadament, un de cada tres usuaris d’Internet a tot el món.

Aquesta i altra informació és la que va donar a conèixer UNICEF en el seu darrer estudi sobre l’estat de la població infantil en el món i la seva relació amb l’entorn digital. Hi ha dades que no sorprenen ja que, per una simple qüestió empírica, qualsevol de nosaltres les pot intuir, com l’alarma que genera el fet que els infants estan accedint a Internet a edats cada vegada més primerenques. 

Altres no són tan evidents, com el fet que en alguns països els menors de 15 anys tenen la mateixa probabilitat d’usar Internet que els adults majors de 25 anys, amb l’agreujant que, per a molts infants, l’accés en línia és cada vegada més personal, té un caràcter més privat i està menys supervisat. Un dels perills que comporta aquesta situació és que siguin més susceptibles de sofrir danys en línia i fora de línia.

Les TIC estan intensificant els riscos tradicionals de la infantesa, com la intimidació, i fomentant noves formes d’abús i explotació infantil, com el material amb un contingut d’abús sexual infantil fet a la mesura dels usuaris, o la transmissió en viu d’actes d’abús sexual infantil. 

Els depredadors poden comunicar-se més fàcilment amb nens desprevinguts a través dels seus perfils a les xarxes socials i dels fòrums de joc anònims i sense protecció. Les noves tecnologies, com les criptomonedes i la Web Fosca, estan facilitant la transmissió en viu de l’abús sexual infantil i altres continguts nocius, i cal saber que el 92% de totes les URL d’abús sexual infantil identificades a escala mundial estan allotjades en només cinc països: Canadà, Estats Units, Federació de Rússia, França i Països Baixos, el què suposa que és un tema molt difícil de gestionar des dels organismes internacionals de control. 

Impartir alfabetització digital per mantenir els nens informats, compromesos i amb una major seguretat en línia

A banda d’aquests perills, molt difosos en els mitjans de comunicació, també n’apunten d’altres, com el fet que l’ús excessiu de la tecnologia digital pot contribuir a la depressió i a l’ansietat infantil, segons els experts. Les solucions suggerides passen per regular el temps de pantalla dels infants i per concentrar-se més en el què fan en línia i menys en el temps que passen en línia, per protegir-los millor i ajudar-los a aprofitar al màxim el seu temps en línia.

Hi ha d’altres dades més optimistes com, per exemple, que la connectivitat pot canviar les regles del joc per a alguns dels infants més marginats del món, ajudant-los a desenvolupar el seu potencial i a trencar els cicles intergeneracionals de la pobresa. 

Les tecnologies digitals brinden oportunitats d’aprenentatge i educació als nens, especialment en regions remotes i en moments de crisis humanitàries. Les tecnologies digitals també permeten als infants accedir a informació sobre assumptes que afecten les seves comunitats i que poden ajudar a resoldre’ls. Aquestes tecnologies també poden brindar oportunitats econòmiques, en proporcionar als joves serveis de capacitació i de recerca d’ocupació, i en crear nous tipus de treball. Tot això, però, requereix que tota la vessant tecnològica vingui recolzada pels sistemes educatius i pels docents, creant un marc d’aprenentatge reglat i controlat.

També és cert, en contrapartida, que existeix una bretxa important entre els infants que tenen el digital al seu abast i els que no. Al voltant del 29% dels joves de tot el món no estan connectats en línia, però aquest percentatge se situa en el 60% en el cas dels joves africans, mentre que a Europa només és del 4%. Aquesta diferència repercuteix no solament en l’àmbit de l’aprenentatge, sinó que també reflecteix les desigualtats econòmiques predominants, la qual cosa amplifica els avantatges dels nens dels entorns més rics i no ofereix oportunitats als nens més pobres i desfavorits. Aquesta situació dispar també es troba en l’àmbit del gènere: a nivell mundial, al 2017 van utilitzar Internet un 12% més d’homes que de dones, i a l’Índia menys d’un terç dels usuaris d’Internet són dones.

L’Estat Mundial de la Infància 2017 conclou oferint sis accions prioritàries per aprofitar el poder de la digitalització, tot beneficiant els nens més desfavorits i limitant el dany entre els més vulnerables: Proporcionar a tots els infants un accés assequible a recursos en línia d’alta qualitat. 
Protegir els nens dels danys en línia, inclosos l’abús, l’explotació, la tracta, l’assetjament cibernètic i l’exposició a materials inadequats. Protegir la privadesa i la identitat en línia dels menors. Impartir alfabetització digital per mantenir els nens informats, compromesos i amb una major seguretat en línia. Aprofitar el poder del sector privat per promoure normes i pràctiques ètiques que protegeixin i beneficiïn els infants en línia. Posar les nenes i els nens en el centre de la política digital.

L’àmbit digital, que forma part del nostre dia a dia, requereix tenir en compte aquestes accions com un mínim per la protecció dels més joves, però també per eliminar la bretxa existent entre els infants dels diferents països del món.