PUBLICITAT

No són de fiar

Llegia l’edició d’EL PERIÒDIC del diumenge 31 de març el titular d’una entrevista al candidat socialista per Andorra la Vella, Joaquim Miró, que afirmava el següent: «L’absència de Jaume Bartumeu perjudica SDP i beneficia la nostra coalició.»


La «seva» coalició és la que es presenta sota l’enganyosa denominació «d’Acord». L’entrevista al candidat socialista, i el titular d’EL PERIÒDIC, fan necessàries, al meu entendre, algunes precisions i comentaris que em porten a la conclusió que les candidatures que afirmen estar d’acord, només estan d’acord, al capdavall, en intentar repartir-se les cadires al Consell. I estan ben poc d’acord en el que preocupa a la ciutadania.


En què estan «d’acord»? Aquesta és la pregunta. Diuen els liberals en la seva professió de fe que han pactat amb els socialistes «per Andorra». En bona lògica haurien doncs d’estar d’acord en almenys cinc qüestions cabdals que són al centre del debat electoral. Vegem-ho ràpidament:


1- Els impostos: El cap de llista del PS –i líder doncs del candidat Joaquim Miró– i el candidat socialista per Sant Julià, Gerard Alís, han afirmat que volen augmentar la imposició i, en alguns casos, multiplicar-la per dos, passant del 10% al 20% en la imposició directa de la renda.
També volen imposar fortament les societats d’inversió col·lectiva, que en els països del nostre entorn estan sotmeses a un règim impositiu ben feble.

Una coalició socioliberal que defuig pronunciar-se clarament en qüestions cabdals [...] no és de fiar


En exposar el programa de «d’Acord», el fulletó del PS que han rebut les electores i els electors d’Andorra la Vella no parla d’augmentar els impostos.
I els liberals? Ni el seu programa general ni l’apartat que reflecteix els pactes de la coalició tampoc parla d’augmentar la imposició. Estan doncs d’acord o en desacord?


2- La despenalització de l’avortament: Durant la campanya els portaveus del PS ja han afegit un quart supòsit a la despenalització. El fulletó del PS que vol reflectir el pacte de «d’Acord» no en parla. I els liberals? Doncs diuen que abans de manifestar-se volen fer un referèndum!


3- La legislació laboral: Els liberals van votar la modificació de les normes laborals que restringeixen drets que tenien els treballadors assalariats. Els socialistes no ho van votar. Els socis de coalició no estan doncs d’acord.


4- Acord d’associació amb la Unió Europea: El programa de l’Acord que distribueixen els liberals diu «rebuig de l’acord negociat fins ara. Calen noves bases amb més respecte de la nostra sobirania...» En els punts del programa de «d’Acord» que distribueix el PS a Andorra la Vella es parla de revisar tota la metodologia de la negociació de l’acord amb la Unió Europea.El candidat nacional del PS ha declarat que rebutja, ara, el que ha estat acceptant, assentat al costat de Toni Martí, en el pacte PS/DA sobre Europa.


No estaven doncs massa d’acord fins fa quatre dies, quan el PS participava del pacte i rebia subvencions del Govern per contractar assessors i els liberals s’hi oposaven frontalment.


5- Arrendaments/habitatges: La coalició «d’Acord» no proposa res per a solucionar la problemàtica de l’habitatge. Tant el PS com Liberals no proposen fixar un topall en les revisions a l’alça del preu del lloguer quan es renovin contractes. No estan doncs d’acord en la proposta de Progressistes-SDP que no es puguin augmentar més del 15% els nous contractes de lloguer.
Una coalició socioliberal que defuig pronunciar-se clarament en qüestions cabdals o que, quan surt de l’ambigüitat –com és el cas dels lloguers– ho fa optant per polítiques liberals i ben poc socials, no és de fiar.


Com tampoc és de fiar que el PS s’hagi posat d’acord, ara, amb els mateixos liberals, que l’any 2011 es van aixoplugar sota el paraigua de DA per fer-nos fora del Govern. Jordi Gallardo, Amadeu Rossell i tots els liberals van fer campanya amb DA la primavera del 2011 i són, doncs, corresponsables de la gestió de DA en la legislatura 2011-2015. Els liberals van contribuir a encimbellar Toni Martí, que arribava embolcallat en aquella meravellosa onada taronja que ens havia de portar a vuit anys de governs dels que ells mateixos, en la seva immensa modèstia, qualificaven com «els millors».


Les ciutadanes i els ciutadans progressistes, que aspiren a veure recollits els valors de la socialdemocràcia europea en les polítiques públiques d’Andorra, no es poden fiar d’una coalició els membres de la qual no estan gens d’acord entre ells en qüestions cabdals pel futur i el progrés d’Andorra.



 

Comenta aquest article

PUBLICITAT