PUBLICITAT

Oportunitats i reptes empresarials de la reforma laboral

A  inicis d’aquest any hem vist com un nou marc normatiu laboral entrava en vigor a Andorra. Després de moltes valoracions sobre la seva necessitat i oportunitat crec que podem fer un primer balanç dels mesos inicials de les noves lleis, sobretotamb referència a la incidència dels canvis introduïts pel nou marc legal. 

Principalment, la normativa introdueix modificacions pel que fa a la forma i tipologia de contractes, obligacions en quan a la subcontractació d’obres i serveis, lloc, temps i formalitats del pagament del salari i finalment un canvi substancial de règim en la negociació col·lectiva.  

És a dir, a partir de l’entrada en vigor de la Llei, el contracte de treball, sigui quina sigui la seva durada o modalitat, s’ha de formalitzar obligatòriament per escrit i amb cada un dels assalariats. Aquesta modificació suposa un canvi de paradigma important, en un país on els contractes verbals amb els treballadors pervivien i eren habituals en molts sectors. És important destacar que aquest fet hauria d’haver estat més àmpliament valorat, donant als empresaris períodes transitoris per a la seva implantació, ja que és de molta transcendència. I no parlo només de l’efecte que pot tenir en moltes petites i mitjanes empreses que probablement es veuran obligades a contractar serveis d’assessorament laboral, per poder estar al dia d’aquestes obligacions laborals.  Em refereixo a l’efecte que aquest canvi tindrà sobre el sector comerç,  restauració i turístic, sector agrícola i ramader del país que representa un percentatge important de la nostra econòmica i que ja els hi ha costat introduir certs canvis recents en matèria d’obligacions fiscals o de seguretat social. L’alta temporalitat de molts dels seus treballadors provoca que complir amb aquesta obligació pugui esdevenir feixuc. 

Un altre dels canvis incorporats és l’obligació que la normativa continguda en reglaments interns de l’empresa només pot ser al·legada en perjudici de la persona assalariada si al contracte de treball s’especifica que, prèviament, se li ha lliurat un exemplar de la normativa esmentada. La signatura del contracte de treball per part de la persona assalariada acredita aquest lliurament. Per tant, és important que davant l’existència de reglaments interns, sigui dit de passada, totalment recomanables per a l’empresari per regular millor les necessitats pròpies de la seva empresa, caldrà fer aquesta previsió. 

I parlem ara dels canvis introduïts en el règim de la subcontractació d’obres i serveis, on amb la nova Llei s’exigeixen obligacions de comunicació als treballadors i de coordinació en matèria de prevenció de riscos laborals, i sobretot, destacar la responsabilitat solidària de contractistes i subcontractistes d’obres i serveis de totes les obligacions laborals i de seguretat social durant el període de vigència del contracte. A Andorra, un país on per les seves dimensions, moltes de les empreses es veuen obligades a subcontractar per donar resposta als encàrrecs de clients, fins i tot fora del país, es fa imprescindible que davant qualsevol subcontractació s’analitzin les responsabilitats de l’empresari que poden derivar del contracte amb aquestes empreses subcontractistes en aquesta matèria. 

I no podem deixar de parlar sobre els canvis introduïts en matèria de lloc, temps i formalitats del pagament del salari. És un fet constatat que el pagament del salari no sempre s’ha portat a terme mitjançant transferència bancaria. És cert que aquest mitjà de pagament és el que millor acredita i per tant, el que més garanties dona a l’empresari del compliment de les seves obligacions en quan a temps i forma. No obstant això, en aquest punt ens trobem una problemàtica diversa i l’obligatorietat d’aquesta forma de pagament del salari pot comportar problemes a la pràctica. 

Finalment, pel que fa a canvis, la millora dels mecanismes de negociació col·lectiva, és entre tots els canvis el de més transcendència. El nou text, conjuntament amb la Llei d’acció sindical i patronal creen els instruments idonis perquè aquest diàleg entre empresaris i treballadors es produeixi. Ara està a les seves mans fer-ne un bon ús.

És important recordar que gairebé tots els Estats regulen els mercats laborals i aproven les seves normatives a través d’un sistema que ha d’equilibrar els drets de les empreses i els treballadors, salvaguardant la creació de llocs de treball però per sobre de tot, assegurant la supervivència de les empreses. Al respecte, les noves necessitats d’Andorra obligaven a racionalitzar i estandarditzar els procediments que han d’operar en el mercat de treball, cercant un objectiu clar: el creixement de la productivitat i l’ocupació. 

Per tant, aquest nou marc laboral ofereix a les empreses l’oportunitat d’estandarditzar els procediments laborals a la seva empresa, cercant les vies per tal de professionalitzar i donar més informació i serveis als seus treballadors. Això ja no es configura com un plus que l’empresari pot oferir al treballador, ara és un dret del treballador, ja que aquest disposa de mecanismes a la nova llei que li permeten exigir de forma més fàcil els seus drets. L’activació de la negociació col·lectiva és això també, i les empreses haurien de veure-ho com una oportunitat i no com una imposició de les noves normes. En definitiva, les noves lleis laborals ens obliguen a posar-nos al dia i a professionalitzar el tracte cap al treballador i això implica, com sempre passa, l’assumpció de noves obligacions per part de l’empresari. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT