PUBLICITAT

Els instruments de pagament segons normativa SEPA i l’EPC

El cinc de març de 2019 el Principat d’Andorra va fer un pas molt important a l’incorporar-se a la Single Euro Payments Area, millor coneguda pel seu acrònim SEPA. La zona europea de la SEPA és una realitat des de l’any 2008, ja que a partir d’aquest moment els tres instruments de pagament SEPA a saber: transferències bancàries, dèbits directes (càrrecs electrònics domiciliats) i targetes de crèdit o dèbit van començar a funcionar paral·lelament juntament amb els sistemes nacionals de pagament que ja existien a cada país incorporat a la zona SEPA. Els sistemes de pagament pre-SEPA es van mantenir alguns anys en els estats membres de SEPA, fins que van ser definitivament substituïts pels mitjans de pagament homologats per la Single Euro Payments Area i segons la normativa de l’European Payments Council.

La veritat és que es va produir un important retard en el pla inicial de migració de SEPA fins a arribar a la «End Date». Aquesta va ser la denominació que se li va donar a la data a partir de la qual no es van poder seguir utilitzant instruments de pagament nacionals (anomenats en l’argot de SEPA instruments de pagament legacy) quan tinguessin un instrument de pagament equivalent homologat per SEPA. Els antics sistemes nacionals de transferències i càrrecs van ser substituïts progressivament pels nous sistemes europeus sota la normativa SEPA, finalitzant la migració en 2016 quan els anomenats «productes nínxol», es van deixar de processar (va existir prou llibertat perquè cada estat pogués fixar el seu propi pla de migració).

El funcionament dels instruments de pagament de SEPA es va encarregar a l’European Payments Council (EPC), traduïts com a Consell Europeu de Pagaments. L’EPC va ser creat per les Associacions Europees del Sector Creditici i pels grans bancs, i inclou a representants dels bancs centrals dels països adherents i els seus respectius sectors bancaris. L’EPC va ser fundat el 2002 i és l’òrgan de decisió i coordinació de la indústria bancària europea en relació amb els pagaments. La principal tasca de l’EPC és el desenvolupament de la Zona Única de Pagament en euros. Els 74 membres són bancs i associació bancària. L’EPC és l’òrgan europeu encarregat de la definició de les regles de funcionament paneuropees dels instruments de pagament dins el marc de SEPA. Com hem dit anteriorment l’EPC estableix un conjunt de normes (en anglès els Scheme Rulebooks) per als mitjans de pagament paneuropeus; és a dir, en primer lloc, el SEPA Direct Debit (SDD) (dèbits directes), en segon lloc, el SEPA Credit Transfer (SCT) (transferències bancàries) i en tercer lloc, l’SCF o SEPA Card Framework (targetes de crèdit i dèbit).

La SEPA Credit Transfer (SCT) és la transferència estàndard de la zona SEPA, en euros el llançament va tenir lloc el 28 de gener de 2008. No té límit en els imports que es poden transferir i les despeses bancàries són compartides entre ordenant i beneficiari. La transferència SEPA tindrà els mateixos costos i condicions de tant per a l’SCT domèstica com per a l’SCT europea i els terminis d’execució es redueixen al mínim possible; un dia hàbil interbancari si la moneda objecte de la transferència és l’euro. Aquesta transferència SEPA suposa menor cost i més comoditat per a les empreses que operen a nivell europeu. El SEPA Direct Debit (SDD) és el Càrrec Directe SEPA. L’SDD és el càrrec directe en compte que serà executat en euros en tota la zona SEPA. Els particulars podran utilitzar-lo per pagar a empreses del seu país o europees. També les empreses per pagar a altres en qualsevol país membre de SEPA. L’SDD és l’aspecte més nou de la reforma introduïda per SEPA, però el seu mecanisme és el que va produir més problemàtica en diversos països; per exemple, a Espanya va provocar bastants inconvenients la migració del sistema de càrrecs domiciliaris a SDD, ja que la normativa bancària espanyola per a aquest instrument de pagament era molt diferent a la que va establir la norma de l’SDD. La SEPA Card Framework (SCF) és el marc SEPA per a targetes de crèdit i dèbit. L’SCF constitueix el marc jurídic i financer per utilitzar targetes bancàries paneuropees a la zona SEPA.

El més important és que l’European Payments Council EPC estableix un conjunt de regles (Scheme Rulebooks) per als mitjans de pagament SEPA. Les regles de l’SCT tenen per objectiu permetre als clients efectuar transferències dins de la zona europea SEPA tan fàcilment com les transferències que facin en el mercat nacional. Les regles de l’SDD tenen en el punt de mira implementar un esquema funcional aplicable tant als càrrecs domiciliats nacionals com els que es carreguen en els comptes bancaris de tots els països de la zona SEPA.

L’SCT o transferència SEPA mou fons en euros entre comptes bancaris dins de la Zona SEPA (en l’actualitat 36 països) sense límit de quantitat. L’SCT és executat a través d’un procés automatitzat a l’interior de la zona SEPA entre dos usuaris que tinguin comptes corrents i sense importar el país de residència. Un cop passada la migració a SEPA totes les transferències (domèstiques i europees) són SCT. En conseqüència, l’SCT va esdevenir la transferència ordinària a la zona SEPA. L’SCT utilitza l’identificador únic de compte, o sigui, té en consideració únicament l’IBAN per identificar el compte del beneficiari i el BIC per identificar el banc. Val la pena assenyalar, que en les transferències SEPA els bancs no estan obligats a fer una comprovació del nom del beneficiari de manera que el codi IBAN és molt important en les SCT i cal vigilar no cometre errors en introduir per ordenar una transferència. L’SCT té un camp per incloure les dades d’enviament i concepte de pagament amb un màxim de caràcters. Aquests caràcters es reenvien al beneficiari en la seva totalitat i sense alteracions, el que facilita la conciliació del pagament rebut al beneficiari de la transferència. L’SCT va ser inicialment tractat interbancariament en un termini de tres dies perquè arribés al beneficiari. No obstant això, aquest termini va baixar a un dia a partir de gener de 2012, segons la norma dictada per la Directiva de serveis de pagament.

En conseqüència, a partir de gener de 2012 els terminis d’execució bancària del SCT en euros es van reduir a un sol dia laborable des de la data de recepció de l’ordre per part de l’entitat bancària ordenant (en terminologia bancària es denomina dia D). Abans de gener de 2012 en l’àmbit de la UE els terminis d’execució de transferències en euros podien ser de tres dies comptant des de la data de recepció de l’ordre (D+3). A partir de gener de 2012 el termini únic d’execució per a qualsevol tipus de transferències SEPA en euros és d’un dia des de la data de recepció de l’ordre (D+1). Les despeses de la transferència SEPA en principi són compartits (modalitat SHARE); és a dir, que cada usuari bancari en teoria paga les seves despeses en pagaments realitzats a la UE en euros o en una moneda oficial de la UE, sempre que l’operació no impliqui un canvi de divisa. La data valor tant de l’abonament com del càrrec ha de coincidir amb la data real de l’operació; o sigui si la data de càrrec de la transferència en el compte de l’ordenant és D, la data d’abonament al beneficiari serà D+1 i la data valor també haurà de ser D+1. L’SCT busca una major transparència i claredat en les comissions que es cobren als usuaris, ja que les despeses s’han de carregar com apunts independents. Així mateix, l’import transferit ha de seguir la regla de ‘full amount’; o sigui, s’ha d’abonar l’import íntegre sense deducció de despeses. Per tant, llevat de pacte en contra, es realitzaran apunts independents en el compte de l’ordenant de l’SCT; o sigui; un càrrec pel nominal i un càrrec per les comissions; i també en el compte del beneficiari; un abonament pel nominal i un càrrec per les comissions.

Comenta aquest article

PUBLICITAT