Inici de la campanya de recaptació de l’IRPF
El passat dilluns 1 d’abril va començar el període de recaptació de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) corresponent a l’exercici 2018. Aquesta campanya, que resta oberta fins al proper 30 de setembre, és la quarta d’un impost que va entrar en vigor el 2015, per la qual cosa ja hauríem d’estar familiaritzats amb ell. No obstant això, pot ser interessant aprofitar aquest espai per repassar alguns conceptes que ens ajudin amb el compliment d’aquesta obligació tributària.
Comencem per la qüestió bàsica. L’IRPF és un impost directe i personal que grava les rendes obtingudes per aquelles persones físiques que tenen la condició de residents fiscals en territori andorrà. És important emfatitzar que les rendes seran gravades amb caràcter universal, amb independència del lloc on s’hagin produït o del país de l’entitat pagadora d’aquestes.
Per tant, i a fi de determinar qui ha de realitzar aquesta declaració de la renda, és necessari aclarir quan una persona física compleix els requisits per a tenir la consideració de «resident fiscal en territori andorrà». La Llei, de l’impost sobre la Renda de les Persones Físiques, estableix, en el seu article 8.1, que es consideren «residents fiscals en territori andorrà» les persones físiques en les quals es doni qualsevol de les circumstàncies següents: (i) que romanguin més de 183 dies, durant l’any natural, en el territori andorrà o (ii) que radiqui en territori andorrà el nucli principal o la base de les seves activitats o els seus interessos econòmics de manera directa o indirecta.
No seran considerats residents fiscals a Andorra, no obstant això, aquells treballadors fronterers que es desplacin diàriament a territori andorrà des de França o Espanya i que estiguin contractats per una empresa resident fiscalment a Andorra o per un establiment permanent d’una societat estrangera situat en territori andorrà.
És per això que els rendiments obtinguts a Andorra pels fronterers, igual que en el cas dels temporers, quedaran subjectes a l’Impost sobre la Renda dels No-Residents, si bé poden optar per aplicar el règim especial del mateix impost. Aquest règim especial els permet tributar d’acord amb les normes generals previstes per la Llei de l’IRPF.
El següent punt a aclarir és quines excepcions existeixen relatives a persones que, malgrat ostentar la condició de residents fiscals a Andorra, no tenen l’exigència de presentar declaració.
1- Estan eximits d’aquesta obligació aquells contribuents que obtinguin exclusivament rendes de capital immobiliari i de rendes del treball que conjuntament no superin els 24.000€.
2- També, estarà alliberat de presentació l’obligat tributari que, a més de les esmentades rendes del capital immobiliari i del treball, obté rendes del capital mobiliari que hagin estat subjectes a retenció o rendes exemptes que, per aplicació de l’article 55 de la Llei de l’Impost, suposen l’exoneració de l’obligació de presentar declaració per aquest impost. No obstant això, si el contribuent percep d’altres rendes subjectes a l’impost, en la declaració ha d’incloure la totalitat de les rendes percebudes exceptuant les exemptes.
Els contribuents que únicament obtinguin rendes de treball sotmeses a retenció d’un import íntegre superior a 24.000 euros poden acceptar la proposta emesa pel Departament de Tributs i de Fronteres; l’acceptació de la proposta produeix els mateixos efectes que la presentació de la declaració de l’impost.
Ara bé, l’obligat tributari haurà de presentar la declaració quan estimi que hi ha discrepàncies entre les seves dades i les que figuren a la proposta de liquidació de les rendes del treball, o bé hagi percebut d’altres rendes diferents de les rendes del treball afectades per la regularització.
Respecte a les novetats legislatives de l’impost, cal destacar dues modificacions que entren en vigor aquest any.
En primer lloc, deixa de ser aplicable el règim especial estipulat en la disposició transitòria tercera de la Llei de l’impost. Una vegada superat el termini establert de tres exercicis, els contribuents amb permís de residència sense activitat lucrativa, els anomenats residents passius, que van optar per aquesta alternativa hauran de començar a tributar dins del règim general.
D’altra banda, la Llei de pressupostos de l’any 2019 recull la possibilitat de deduir no només les cotitzacions a la CASS sinó també les realitzades per l’obligat tributari a qualsevol sistema públic de seguretat social.
Finalment, només queda recordar que la presentació s’haurà de fer abans del 30 de setembre, mitjançant l’emplenament del model 300 de manera presencial a les oficines del Departament de Tributs i Fronteres (DTF), o bé, per internet, a través de la pàgina web d’aquest departament.
Aquest mateix organisme disposa també d’una secció de resposta de dubtes i atenció al contribuent que pot ser d’ajuda a l’hora d’aclarir certes qüestions. No obstant això, en casos que comportin certa complexitat sempre és recomanable acudir a un expert en assessorament fiscal.