PUBLICITAT

Tancats a casa per estar de baixa

La nostra manera de funcionar i tirar endavant, és ben característica, no tothom l’entén. Cal ser d’aquí o fer temps que vius al país per comprendre que pel bon funcionament del país calen certes restriccions i permissivitats en diferents àmbits. Per això som un país tan característic i entranyable.

Una d’aquestes peculiaritats és el control que la CASS exerceix de les baixes laborals que requereix que la persona que es troba en aquesta situació romangui al seu domicili determinades hores al dia. Aquestes és una d’aquelles coses d’andorrans que caldria modificar per evitar que paguin justos per pecadors.

El fet d’haver-se fracturat un dit de la mà, haver estat intervingut quirúrgicament o patir alguna de les moltes malalties que impedeixen anar a treballar, no hauria d’intercedir en la independència i la llibertat personal per a poder sortir a passejar durant el matí o la tarda, o passar el dia a casa d’un familiar, per posar dos exemples.

Altrament i segons a quina professió es dediqui cadascú, la immobilització domiciliària durant una àmplia franja horària pot perjudicar en la condició física al retorn a la feina arribant a provocar altres lesions o molèsties. Per aquest motiu considero que l’arrest domiciliari que comporta la baixa laboral a Andorra requereix alternatives. No pot ser que una baixa justificada per causes físiques -fractures, esquinços, trencaments musculars, etc. - obligui a aquestes persones a desplaçar-se a les dependències de la CASS a demanar un justificant per poder sortir de casa.

Cert és que la baixa no l’activa el mateix malalt, però també ho és que el metge que la tramita només avalua el que expressa el pacient dins la consulta. Per tant, d’entrada considero que no cal posar en dubte ni la professionalitat d’uns ni les sensacions dels malalts. Tenint en compte aquesta premissa proposo que a cada malaltia se li atribueixi una durada estimada de recuperació i rehabilitació.

Una vegada passat aquest termini, si es perllonga la baixa laboral, sigui aleshores quan es formalitzi una cita amb l’inspector mèdic de la CASS i es creï el feedback amb el metge peticionari de la baixa. I només a partir d’aquest moment sigui quan s’investigui i s’analitzi si realment la baixa és coherent i necessària.

També sóc conscient que hi ha algunes malalties en les quals seria més difícils establir un termini, ja que naturalesa d’aquestes ho fa pràcticament impossible. Però cal fer l’esforç de trobar la manera de millorar la situació actual que obliga als ciutadans a estar-se a casa per si passa l’inspector de la CASS si no es diu el contrari.

Una millor gestió dels recursos públics, inclosos els de la CASS, passa també per no ocasionar molèsties innecessàries als ciutadans ni destinant mitjans a casos que per lògica mèdica no poden ser fraudulents. Una fractura d’un os de la mà no es curarà abans per estar a casa. Com deia, ens calen alternatives que combinin el control del possible frau que no passin necessàriament perquè la persona que està de baixa es quedi a casa. Si ens hi posem segur que la trobem.

Comenta aquest article

PUBLICITAT