PUBLICITAT

Suposats cavallers

Vet aquí un drac, vet aquí un cavaller, en aquesta llegenda hi ha molt a fer. Com bé sabreu, el pròxim 23 d’abril és Sant Jordi, una diada que aplega els amants de la literatura i exalta una de les tradicions culturals més emblemàtiques de Catalunya. Val a dir, però, que per proximitat, Andorra ha acabat adoptant aquesta tradició i cada any se suma amb més entusiasme a la celebració de dita diada. I és que hi ha poca gent (tant a la comunitat veïna com a aquí) que no conegui l’heroica gesta de Sant Jordi i que no tingui present la imatge d’un roser brollant de la sang del temut drac. Des de ben petits, se’ns ha explica’t la llegenda del monstre que escopia foc, de la princesa que necessitava ser socorreguda i del formidable cavaller que acaba matant la bèstia gràcies a la seva magnífica espada. 


Les tradicions són un dels béns més preuats de qualsevol territori, i com a tal, les hem de preservar. Ara bé, això no vol dir que aquestes no puguin evolucionar i, fins i tot, millorar. Segles enrere, la imatge de la donzella en dificultats i del fornit cavaller funcionava a la perfecció. Ningú s’imaginava que la princesa pogués ser la seva pròpia heroïna ni que tingués la capacitat de salvar-se a si mateixa. I si algú ho pensava, no se li acudia exposar aquesta opinió. I és que llavors tocava callar i acotxar el cap, puix que les poques o els pocs que s’atrevien a sortir-se del pensament de l’època no acabaven massa ben parats. Per sort, però, la situació actual és ben diferent. L’any passat ja vam veure nombroses representacions de la llegenda amb la dona com a protagonista i heroïna de la història. Des d’imatges on s’exaltava la força del gènere femení o versos en defensa i a favor de la dona a cançons i noves llegendes plenes de significat. I és que ja n’hi ha prou d’estar sempre a l’ombra dels suposats cavallers. Penso que no estaria gens malament remodelar la llegenda de Sant Jordi i fer que ambdós protagonistes fossin els vencedors. Perquè no poden cavaller i princesa unir forces i lluitar plegats contra el drac? I perquè no pot ser la princesa qui li acabi regalant una rosa al cavaller? Us diré una cosa, escollir si es vol regalar una rosa o un llibre hauria de ser una decisió pròpia, no un estereotip imposat des de petits. De fet, no cal anar molt enllà per veure que la simbologia de la rosa i del llibre no és més que un reflex de les característiques que des de l’inici dels temps s’ha relacionat amb un gènere i l’altre. A la noia se li dona la rosa, que (com ella) es delicada i fràgil. Mentre que el llibre, que és sinònim de coneixement i d’intel·ligència, se li atorga a l’home. 


De ben segur, aquest any veurem encara més reivindicacions i més imatges en protesta del masclisme que (com moltes altres) amaga la història de Sant Jordi. Ningú diu que s’hagi d’abolir la llegenda ni que el rerefons de la diada no sigui un dia ple d’elogi cap a la cultura i la literatura, però mai està de més recordar que tant hi ha dones que saben brandir una espasa com homes que frisen per ensumar l’aroma d’una bella rosa. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT