PUBLICITAT

El projecte que mai s’enlaira

Fa temps que sentim a dir que l’aeroport d’Andorra-La Seu agafarà embranzida i acollirà vols comercials. Cada cop que s’ha anunciat una nova data d’obertura o s’ha assegurat que es faria un pas endavant en l’assumpte, ha acabat apareixent algun obstacle que –per A o per B– ha aconseguit entorpir l’enlairament del projecte. Hi ha qui pensa que la picabaralla entre Catalunya i Espanya hi té alguna cosa a veure. De fet, l’alcalde urgellenc ha destacat en alguna ocasió que el sistema de GPS que s’està esperant per poder acollir els vols depèn en part dels organismes espanyols. Qui sap, potser si hi hagués més afinitat entre les ideologies del Govern i de la regió, els tràmits serien més lleugers... També és cert que darrerament el Principat no ha fet massa costat a la infraestructura. Fins i tot, s’ha parlat de fer un nou aeroport en territori andorrà. I és possible –perquè no– que aquesta desvinculació hagi sigut una mostra més per a l’Estat veí de què no cal tenir tanta pressa a l’hora d’incentivar l’aeroport. I és que ja se sap, si els de casa no aposten per un projecte que porta el seu propi nom, perquè ho haurien de fer els de fora? Bé, sigui quin sigui el motiu, la veritat és que la mà negra que s’amaga darrere de l’aeroport ja fa anys que actua. 
Els endarreriments i les fallides no vénen d’ara. I és que des de la seva construcció (a principis dels anys 80) l’aeroport no ha fet més que viure reinauguracions i propostes que al final mai han acabat tenint èxit. El projecte es va construir amb la il·lusió de posicionar La Seu d’Urgell i el Principat en el mapa i formar part de la xarxa aèria en la mesura que fos possible, tenint sempre en compte les limitacions del territori i els recursos de què es disposava. Per aconseguir-ho, des de l’inici es va assegurar que l’aeroport acolliria vols comercials amb força regularitat. Però res més lluny de la realitat. Després de diversos problemes (i quatre anys després de la seva construcció), es va decidir tancar el servei de vols comercials. Des de llavors, la infraestructura no va fer més que anar a la baixa, fins que l’any 2007, es va decidir tancar del tot l’aeroport per temes de seguretat. Al cap de dos anys, l’Institut Català del sòl es va encoratjar i va comprar gran part del terreny dient que faria un nou projecte totalment nou i exitós. Es van invertir gairebé tres milions d’euros en les reformes i es va reinaugurar l’espai amb l’esperança de deixar enrere tots els anys de penúries i de decepcions. Durant cinc anys, l’aeroport va estar rebent vols d’aviació en general i d’emergències. I després de diverses reunions i d’un milió més d’inversió, es va anunciar que tornaria a acollir vols comercials. Des de llavors, el decurs de la infraestructura no ha fet més que anar amunt i avall. Ara sí, ara no. Ara apareix una nova companyia que revolucionarà el mercat i ara desapareix. Només han fet que sorgir entrebancs. I al final, tot acaba en paper mullat. Potser l’aeroport no arribarà mai a acollir vols comercials, però de vols de prova i d’inauguració, se n’haurà fet un fart. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT