PUBLICITAT

Direccionant els esforços

Ja tenim format el nou Govern. 12 ministres, moltes propostes sobre la taula i un full de ruta que, entre els seus principals objectius, torna a tenir l’apropament amb Europa. El tema es considera tan primordial que serà un dels punts clau del primer Consell de Ministres. Es torna a parlar de línies vermelles, d’intencions, de voluntats per part de la Comissió Europea, de pactes... El Govern de Martí ha estat vuit anys donant voltes a l’acord d’associació, i després d’innumerables reunions, múltiples divagacions i centenars de viatges cap aquí i cap allà, ara com ara encara no hi ha res tangible ni efectiu que es desprengui d’aquest acord tan desitjat. 

No dic que el tema europeu no s’hagi d’abordar, però vist que encara queden pendents altres qüestions primordials, com la problemàtica dels lloguers, els sous o l’avortament, potser caldria que el primer tema del Consell de Ministres fos una mica més social i no tan internacional. Abans de voler abraçar la comunitat europea, seria millor arreglar el que tenim a casa. I ja no només per donar una bona imatge i fer patxoca de cara a la galeria, sinó (sobretot) per millorar les condicions del país i estar plenament orgullosos de tot el nostre marc legislatiu, judicial i executiu.

Està clar que un acord com aquest no es pot fer d’un dia per l’altre. Calen molts raonaments i nombroses negociacions per part de les dues parts implicades. A més, ja sabem que els temes burocràtics mai van a pas de llebre. Tot i això, em fa por pensar que puguem estar quatre anys més (com a mínim) donant voltes a tort i a dret veient novament com passa la legislatura i com altres temes de gran transcendència no s’acaben abordant. El debat de si cal entrar o no a la Unió Europea i de com cal fer-ho s’ha menjat gran part de l’activitat parlamentària i executiva dels darrers anys. Ha estat present en nombrosos Consells de Ministres, en Consells Generals, en presentacions i jornades internacionals, en visites de caps d’Estat i representants... Tot el temps invertit i dedicat a l’acord possiblement acabarà tenint els seus fruits, però a quin cost? M’atreviria a dir que a les famílies que arriben a final de mes amb l’aigua al coll els importa ben poc si en un futur ens associarem o no amb Europa. Volen resultats a curt termini, volen poder arribar a casa i no estar preocupats per si podran pagar totes les factures, volen tenir una vida digna i pensar que el seu país els empara. I un cop no tinguin aquestes preocupacions, potser ja es pararan a reflexionar en tots els beneficis i els inconvenients que pot portar l’acord d’associació.

Durant la campanya i el jurament dels nous càrrecs, els ministres i representants del Govern van fer ús dels seus discursos per posar sobre la taula altres temes que caldrà tractar, com la transformació del sector financer, la reforma sanitària, l’embelliment d’algunes zones urbanístiques (que significa més obres...), la diversificació econòmica i la problemàtica d’habitatge, entre d’altres. Veurem si aquests temes també s’aborden amb la mateixa energia i sacrifici amb què s’està tractant l’acord europeu.

Comenta aquest article

PUBLICITAT