Llegendes que ja no ho són
La setmana passada va ser una jornada especial a l’Himàlaia. El dimecres 22 de maig del 2019 passarà a la història per ser fins aquest dia, el dia en què més éssers humans han arribat al cim més alt del món. Així és. Unes 250 persones van emprendre el camí cap al cim, en sortir del camp 4 situat a escassos metres de la cota 8.000.
D’aquests 250 alpinistes, alguns d’ells experimentats però d’altres, poc habituats a aventures extremes, van sortir la matinada de dimecres 22, per encarar el pic del món, l’increïble i temut Everest (Sagarmatha, en nepalès i Chomolungma, en tibetà). He de dir que, vistos els nombrosos atrevits que hi pretenen accedir, sembla que ja no és tan temut com ho era fa uns anys.
Més de 200 alpinistes van fer el cim el migdia del dia 22, tot i que, si més no 5 d’ells, després d’haver aconseguit pujar-hi, no van sobreviure al gran esforç que van ser sotmesos i van morir en intentar baixar, a causa de patologies derivades de l’exposició del cos a l’altura.
Les condicions eren idònies, però l’immens embús a la part final de l’ascensió, al conegut pas Hillary, situat a escassos 50 metres del cim, va fer que molts dels alpinistes esgotats que esperaven per passar estiguessin massa estona a més de 8.000 metres, atrapats i amb manca d’oxigen embotellat que, per l’estona d’espera, se’ls va esgotar.
No hi ha hagut prou amb aquesta tragèdia, que el dijous i el divendres, tot i no ser dies amb tanta concurrència, ha seguit l’allau d’alpinistes que aprofitaven les bones condicions meteorològiques. Per contra, el diumenge ja comptaven amb 10 morts, només aquesta setmana.
Val la pena pagar un preu tan alt, com és perdre la vida, per aconseguir el repte d’arribar a la cresta del món? Penso que els esdeveniments d’aquesta setmana són motiu d’una profunda reflexió tant pels aspirants a fer el cim com per les autoritats nepaleses i tibetanes, que són les responsables de concedir els permisos pertinents d’accés, a la serralada de l’Himàlaia.
És obvi que la preparació física de la majoria dels morts no estava en consonància amb l’esforç que el repte representava, però l’ego de voler fer una fita tan important com aquesta, i les campanyes de màrqueting de les empreses de trekking que animen a fer pujar a qualsevol persona que econòmicament s’ho pugui permetre (entre 20.000 $, de permisos i d’altres conceptes i 80.000 $, segons els extres triats pel consumidor). Tot això sense tenir en compte l’experiència o les capacitats dels, sovint, temeraris i inexperts clients fan que tot plegat esdevingui una insensatesa que caldrà que es reguli.
L’any 2018 es van comptabilitzar 807 persones que van fer el cim. Aquest 2019 potser farem rècord. L’estiu del 2018, més de 9.000 ànimes havien coronat el sostre del món.
Amb tota seguretat el 2020, 67 anys després que el 29 de maig del 1953, Sir Edmund Percival Hillary i el sherpa Tenzing Norgay coronessin l’Everest per primera vegada de la història, arribarem a la increïble xifra dels 10.000!
Cal, i de manera urgent, aconseguir que les autoritats nepaleses i xineses limitin aquesta desfilada desenfrenada. Les darreres morts i les tones de deixalles que s’acumulen al camp base i, a tot el recorregut fins al cim, ho fan necessari. Si convé que la resta d’estats del món col·laborem, ens ho haurem de plantejar.