Premi Nobel a la solidaritat
Què faríeu si tinguéssiu a les vostres mans el poder de cuidar o prevenir una de les malalties que actualment més turmenta a la població? Hi ha poca gent que pugui plantejar-se veritablement aquesta pregunta i pugui fer efectiva la resposta. El problema arriba quan aquests pocs decideixen utilitzar el seu poder per engrandir les seves butxaques en lloc de millorar la salut de la ciutadania.
Fa poc hem sabut que el gegant farmacèutic Pfizer està a anys lluny de rebre el Premi Nobel a la solidaritat. L’entitat ha estat amagant (des del 2015) que un dels seus medicaments podria prevenir, aparentment, l’alzheimer. L’estudi per confirmar l’efectivitat d’aquest medicament costava 71,2 milions d’euros i Pfizer va preferir invertir aquests diners en altres camps que li aportessin més rendibilitat. No és la primera ni l’última farmacèutica que se centra més a treure diners a la població que a arreglar les seves patologies. Això no és cap sorpresa, hi ha milers de malalties que encara no s’han pogut curar per manca d’interès. Però quan la malaltia és una de les més intrusives socialment parlant, l’ambient sembla que es crispa amb més intensitat.
El debat sobre si Pfizer hauria d’haver compartit o no la informació és molt extens. Des que es va conèixer la notícia, centenars d’experts i professionals del món sanitari han donat la seva opinió. El problema és que actualment no hi ha cap legislació que especifiqui les obligacions que tenen les farmacèutiques en relació als efectes positius dels seus productes. Pfizer va comercialitzar el susdit medicament com un potent antiinflamatori per tractar l’artritis reumatoide. I per casualitat o no, s’ha acabat sabent que també podria ser efectiu per prevenir l’alzheimer en un 64% dels casos. Les farmacèutiques estan obligades a comunicar els efectes secundaris negatius, però en cap lloc es diu res dels positius. Per tant, a banda del debat moral que pugui suposar guardar una informació tan rellevant com aquesta, no hi ha cap base legal que penalitzi els fets i eviti que torni a passar.
Qui sap si arran del succeït es revisarà el marc legislatiu i es vetllarà més per la salut col·lectiva. Sigui com sigui, molts experts han coincidit a dir que a banda de l’efectivitat real o no del medicament, Pfizer hauria d’haver compartit el seu descobriment amb la comunitat científica, «ja que totes les dades, siguin positives o negatives, aporten informació per prendre millors decisions», paraules de Keenan Walker, un estudiós de l’Alzheimer i professor de medicina a la Universitat Johns Hopkins. Altres prefereixen no entrar a jutjar les accions comeses (potser perquè saben que quan hi ha diners pel mig les coses no es veuen tan clares) i opten per dir que mai és tard, i que n’hi hauria prou amb què Pfizer publiqués ara les dades que tenia a la seva disposició perquè altres investigadors puguin aprofitar-les, amb els seus encerts o els seus errors. Culpables o no, el fet és que mentre uns pocs juguen a ser Déu, ja són més de 35 milions les persones que, a escala mundial, pateixen alzheimer. I cada any, aquesta xifra es multiplica.