PUBLICITAT

Segona Pasqua

Ja s’acosta el pont del 10 de juny dia de Pentecosta i jo aprofitaré l’ocasió per fer una escapadeta a Saragossa. Però no era d’això del que volia parlar-vos, sinó de què i com se celebra la Segona Pasqua en altres llocs.


Es tracta d’una festa d’origen religiós la qual, com la Pasqua, tampoc té una data fixa, ja que se celebra el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció. La seva celebració recorda el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols per encomanar-los la tasca que evangelitzessin el món, el que segons el Nou Testament va succeir cinquanta dies després de la resurrecció de Jesucrist. A partir d’aquest moment, els apòstols van començar a recórrer el món per difondre la fe cristiana i, perquè poguessin complir aquest fi, l’Esperit Sant els va dotar de la «xenoglosia», és a dir, la comprensió de diverses llengües. No obstant això, es creu que ja existia una celebració pagana prèvia, que agraïa les primeres collites. Més tard, els jueus van convertir aquesta festa en el Shavuot, que literalment significa «festa de les setmanes». Aquesta celebració, que els jueus encara commemoren actualment, celebra el cinquantè dia de l’aparició de Déu a la muntanya Sinaí per lliurar les taules de la llei al poble d’Israel.


Actualment, a molts municipis existeixen tradicions i festes per celebrar aquesta Segona Pasqua. Així, per exemple, a Catalunya, on aquesta festa gaudeix d’una gran tradició, es realitzen l’Aplec dels francesos a Sant Aniol d’Agulla (la Garrotxa, Girona) i la festa dels xatos a Rubí (Barcelona). Per aquestes dates també se celebra la festa major a Sant Feliu de Pallerols, famosa per la riquesa de la seva imatgeria festiva i coneguda popularment com «mata-degolla», per la seva ball de turcs i cavallets. A Barcelona se celebra de forma especial a la Barceloneta i el Raval, amb els anomenats Cors Muts, una tradició molt curiosa en la qual diverses agrupacions corals humorístiques, encara majoritàriament masculines, avui reconvertides en quadrilles lúdiques, surten de la ciutat el divendres per veure el món en una cercavila festiva i tornen dilluns a la tarda també amb una gran rebuda popular i molta gresca. Desfilen abillats amb roba cridanera i burlesca, collarets i barrets i carregant eines quotidianes com rems, destrals o forques d’una mida exagerat.


El mateix succeeix a Ciudad Real, Zamora, Santander i a Almonte (Huelva), on se celebra la multitudinària Romeria del Rocío en què milers de persones i germandats d’Espanya i Europa peregrinen fins al llogaret del Rocío a cavall o en carro per commemorar el Dilluns de Pentecosta, dia en què treuen als carrers a la verge en processó. En Atienza, a la província de Guadalajara, també té lloc una festa, declarada Festa d’Interès Turístic Nacional, denominada La Caballada en què els confrares de la Mare de Déu de l’Estrella munten a cavall, realitzen carreres, treuen a la seva patrona en processó i es paguen les curioses «multes» en lliures de cera al so de dolçaines i tamborins.


En altres països d’Europa, com per exemple a França, és famós l’Aplec del Coral a Prats de Molló (Vallespir). Y, en el cas d’Alemanya, especialment a Baviera, ciutat de llarga tradició religiosa, en aquests dies es duen a terme processons, com la «Englmari-Suchen», un aplec cap a la capella de Sant Englmar, o la «Pfingstritt», una de les majors processons a cavall del món.

Comenta aquest article

PUBLICITAT