PUBLICITAT

La responsabilitat dels administradors en l’empresa familiar

Darrerament, la responsabilitat dels administradors ha adquirit una creixent importància en l’àmbit empresarial, però esdevé una qüestió realment complexa quan parlem de l’àmbit de l’empresa familiar, ja que els vincles familiars es troben intrínsecament vinculats a la gestió empresarial i fins i tot en alguns casos, podem trobar una gestió poc professionalitzada, fruit de la relació de confiança mantinguda entre els socis familiars durant els anys. Però aquesta relació de confiança que ha de ser observada com un element positiu no ha d’estar renyida amb l’obligació de diligència que tenen certs membres de l’organització en el si de l’empresa.

No podem oblidar que el pes de l’empresa familiar en el nostre teixit empresarial és prou important, com perquè la qüestió de la responsabilitat dels administradors d’aquesta empresa familiar, sigui en l’actualitat el centre de moltes de les decisions d’aquests administradors. I és cert, que fins fa poc temps la gestió de moltes d’aquestes empreses familiars estava poc professionalitzada i en un present i futur amb una complexitat normativa important, l’acompanyament professional esdevé indispensable.

I aquesta responsabilitat es pot analitzar des de diferents àmbits com pot ser el mercantil o societari, laboral, penal o fiscal. Per això, les diferents normes de l’ordenament jurídic andorrà dediquen apartats importants a determinar la responsabilitat dels administradors en la gestió empresarial i la gestió de l’empresa familiar no és cap excepció.

En l’àmbit penal, és rellevant destacar el contingut de l’article 24 del Codi Penal que dota de responsabilitat penal el qui actua com a administrador de fet o de dret d’una persona jurídica. És a dir, tot i que en un principi la responsabilitat penal és personal, aquest article inclou dins l’àmbit de les persones responsables, no tan sols els administradors de dret de les societats, sinó també aquells que mitjançant poders actuïn com a tals.

I sense sortir de l’àmbit penal, podem posar de manifest que el Codi Penal castiga també el fet que els administradors no facin front a situacions de crisi econòmica que els portin a una situació de fallida delictiva. Per tant, l’ordre en l’àmbit econòmic tindrà importància no només en l’àmbit patrimonial, sinó també penal.

Però és en el capítol quart on ens trobem específicament amb aquells delictes contra l’activitat mercantil de les empreses, com poden ser el falsejament de comptes socials o altres documents que reflecteixin la situació jurídica o econòmica d’una societat o empresa, la imposició d’acords abusius en el marc d’una situació privilegiada dins l’òrgan d’administració, comprometre la competitivitat de l’empresa. Cal destacar que les penes de presó podrien arribar als quatre anys en alguns casos.

En l’àmbit laboral també és especialment rellevant la responsabilitat penal dels administradors, així aquells que ometin declarar totalment o fins i tot parcialment el salari dels treballadors davant la CASS, poden ser castigats amb penes de presó de fins a 3 anys si l’import defraudat en els 12 mesos anteriors supera els 30.000 euros. Fins i tot en imports superiors a 10.000 de defraudació, també hi hauria responsabilitat penal. Això no obstant, és important destacar que quedaria exempt de responsabilitat aquell que regularitzi la seva situació abans de conèixer que el procediment judicial es dirigeix contra ell. Per això, també és important estar al dia de les obligacions laborals, professionalitzant els serveis si cal.

Sortint ja de l’àmbit penal, la normativa societària també preveu apartats específics en relació a la responsabilitat dels administradors, ja que aquests respondran pels danys causats a la societat pels actes o les omissions contraris a les normes legals o estatutàries. Resulta evident que molts administradors no coneixen la totalitat de les normes aplicables a la seva activitat, i més en un moment on l’excés d’obligacions legals marcats per normativa recentment aprovada, ha incrementat considerablement aquest extrem.

És interessant destacar que la mateixa Llei de Societats contempla una clàusula d’exoneració de responsabilitat quan els administradors si, per causa no imputable a ells mateixos, desconeixen l’existència de l’actuació o l’omissió lesiva. Tampoc no n’han de respondre els administradors que, coneixent aquesta actuació o omissió, han fet el possible per evitar-ne o disminuir-ne el dany. La constància de l’oposició a la conducta lesiva és un requisit necessari a aquest efecte. Arribem un cop mes a la necessitat de proves escrites per acreditar l’absència de responsabilitat. També cal comentar l’anomenada acció social de responsabilitat contra els administradors que pot exercir la mateixa societat, és a dir, la societat ha patit un dany per culpa dels administradors i amb l’acord previ de la junta general pot adoptar l’exercici d’aquesta acció encara que no consti a l’ordre del dia. I no oblidem que també és responsable dels deutes socials l’administrador que no insti la dissolució judicial quan hi concorre causa legal per a dissoldre la societat. Les causes venen recollides expressament en l’article 85.5 de la Llei de societats. Aquest és un aspecte que ja ha vingut remarcat per la jurisprudència dels nostres Tribunals.

Finalment per concloure, pel que respecta a la potencial responsabilitat penal dels administradors de les societats familiars i també equips d’alta direcció, cal tenir en compte que aquesta responsabilitat penal, pot existir tant per accions concretes realitzades per aquestes persones, com per omissió de les seves obligacions, i en particular quan els administradors no han adoptat totes les mesures de diligència deguda que marca el seu càrrec.

Per tant, en un moment de crisis en el si de l’empresa familiar, com podria ser el moment de la successió, aquesta omissió de les obligacions legals podria arribar a comportar responsabilitats tant penals com d’altres tipus importants, així com en el marc d’inspeccions per part de les administracions competents (CASS, Tributs, etc ...) es podria posar de manifest aquest tipus de responsabilitat.

Comenta aquest article

PUBLICITAT