PUBLICITAT

El codi bancari internacional BIC-SWIFT

El codi BIC-SWIFT (o SWIFT-BIC) és un estàndard internacional per a la identificació de les entitats de crèdit i la International Organization for Standardization (ISO) ha designat la Society for worlwide Interbank Financial Telecommunication, més coneguda mundialment pel seu acrònim SWIFT, com l’autoritat certificadora del registre dels codis BIC-SWIFT. Com li correspon a la Society for worlwide Interbank Financial Telecommunication el registre dels esmentats codis, en una primera etapa, aquest codi va ser denominat simplement SWIFT. Aquest codi va ser adoptat per SEPA (Single Euro Payments Area) com el codi per identificar l’entitat bancària i la sucursal, així com el país on es troba aquesta entitat de crèdit dins de la zona SEPA. Per tant, el codi SWIFT i el codi BIC són la mateixa cosa en el sector bancari i, encara que se’ls pot denominar indistintament SWIFT o BIC; s’utilitza la denominació codi BIC si el compte bancari es troba a Europa i codi SWIFT si l’entitat bancària està ubicada a altres continents, però en realitat no hi ha diferència entre els dos codis bancaris. Ara bé, per a operacions bancàries fora de la zona SEPA el codi BIC-SWIFT sempre és necessari per identificar l’entitat financera a la qual es mana una transferència internacional i el més pràctic és indicar aquest codi amb tots dos acrònims; és a dir, indicar al pagador «codi BIC-SWIFT» juntament amb el codi IBAN (International Bank Account Number).

El codi BIC-SWIFT és el codi identificador de l’entitat de crèdit que identifica inequívocament a un proveïdor de serveis de pagament, i els elements són especificats per la ISO. El BIC-SWIFT permet una identificació única de cada entitat de crèdit i de les seves oficines. El Codi BIC abans era l’acrònim de Bank Identifier Code (codi internacional d’identificació bancària) també conegut com a codi SWIFT, és un codi d’identificació bancària utilitzat en SEPA i normalitzat a nivell internacional.
Val la pena recordar, que el Reglament (UE) n ° 260/2012 va introduir un curiós canvi en la denominació del codi identificador; és a dir, de les paraules en anglès que formen l’acrònim BIC i que anteriorment eren: «Bank Identifier Code»; dit Reglament va transformar el nom en anglès del codi que va passar a denominar-se: «Business Identifier Code». El motiu de la substitució de la paraula anglesa «Bank» per la de «Business» va obeir al fet que la política de les institucions i organismes de la UE és obrir el mercat de les operacions de pagament a altres operadors que no siguin entitats de crèdit tradicionals, de manera que el vocable «Business» pot incloure a aquests agents als quals l’argot de SEPA denomina: proveïdors de serveis de pagament. En conseqüència, el codi BIC-SWIFT és el codi identificador de l’entitat de crèdit que identifica inequívocament a un proveïdor de serveis de pagament (banc, caixa d’estalvis o entitat financera) i els elements són especificats per la ISO.

El codi BIC-SWIFT s’obté de la mateixa manera que el codi IBAN, ja que els facilita l’entitat de crèdit en què el client té el seu compte corrent i en general està indicat en els estats de compte que envia l’entitat financera o fins i tot en les aplicacions de banca en línia. El codi BIC-SWIFT es va imposar com a obligatori a la zona SEPA per realitzar operacions de pagament a través de les entitats de crèdit europees establertes en aquesta zona. Ara bé, aquesta obligació va existir durant el període de migració als mitjans de pagament SEPA i en la majoria de països de la zona va finalitzar teòricament l’1 de febrer de 2014 per operacions interiors. No obstant això, hi ha una sèrie d’excepcions, ja que diversos països pertanyents a la zona SEPA van decidir perllongar l’obligatorietat de l’ús del codi BIC fins a l’1 de febrer de 2016, com va ser el cas de Xipre, Grècia, Irlanda, Malta i Portugal. Així mateix, en alguns casos la inclusió del BIC era requerida pel proveïdor de serveis de pagament com es denomina en l’argot SEPA a les entitats financeres. D’altra banda, a partir l’1 de febrer de 2016 el codi BIC ja no va ser obligatori (encara que cap regla impedeix consignar) en les operacions transfrontereres dins de la zona SEPA. Encara que per a transferències internacionals realitzades fora de la zona SEPA, cal incloure el codi BIC-SWIFT.

Aquest és un dels estàndards facilitats per SEPA que a nivell internacional permet identificar una entitat bancària i sucursal al país on es troba i permet als bancs identificar automàticament el beneficiari de les operacions. Els números de compte SWIFT-BIC, estan definits per l’estàndard ISO 9362. Els codis poden tenir una longitud de 8 o 11 caràcters el contingut del qual s’especifica a continuació:

4 caràcters: codi de Banc
2 caràcters: codi ISO del país
2 caràcters: localitat
3 caràcters: sucursal

Per tant, el codi BIC-SWIFT consisteix en 8 o en 11 caràcters alfanumèrics desglossats en:

• Codi entitat de crèdit: 4 caràcters únics per identificar la institució financera a nivell mundial.

• Codi País: 2 caràcters que identifiquen el país o territori geogràfic on està ubicada la unitat central de negoci de l’entitat de crèdit.

• Codi Localitat: 2 caràcters que identifiquen, dins d’un país o territori geogràfic, la regió o ciutat on està ubicada la unitat central de negoci de l’entitat de crèdit.

• Codi Oficina: 3 caràcters que identifiquen una determinada oficina o departament de la institució financera. El codi per defecte si no hi ha oficina registrada és «XXX».

Per tant, si un codi BIC té 8 caràcters, apareixeran els del Codi de Banc, Codi de País i localitat, i la transferència serà rebuda per l’oficina principal d’aquesta localitat. Si un codi té 11 caràcters, apareixeran tots els camps especificats anteriorment més l’oficina en la qual està obert el compte bancari, dirigint la transferència a aquesta sucursal en concret.

Cada entitat bancària associada a SWIFT té un codi identificador el TID o direcció SWIFT.

Aquest codi es construeix de la següent manera: AAAABBCC999

• AAAA és el nom abreujat del banc membre

• BB és el codi alfabètic del país

• CC és el codi alfabètic de la regió

• 999 és el codi de sucursal (dada opcional)

En el codi BIC es pot utilitzar ‘XXX’ per referir-se a l’oficina principal i així comptarà amb 11 caràcters.

• Per exemple: Bankinter

• Codi Bic- BKBKESMMXXX

• També en el BIC pot utilitzar-se una versió abreujada de vuit caràcters. En aquest cas se sobreentén que l’oficina és la principal de la localitat.

• Codi Bic- BKBKESMM
Vegem uns exemples:

L’entitat de crèdit BBVA de l’oficina central a Madrid té dues opcions per plasmar el seu codi BIC-SWIFT:

• BBVAESMMXXX

• BBVAESMM

L’entitat de crèdit «CaixaBank», de l’oficina central a Barcelona té dues opcions per plasmar el seu codi BIC-SWIFT:

• CAIXESBB

• CAIXESBBXXX

Ara bé, l’IBAN es va imposar com l’únic identificador vàlid d’un compte de pagament a la zona SEPA a partir del mes de febrer de 2014. Per a les operacions de pagament transfrontereres dels usuaris aportaven a més el codi BIC de l’entitat destinatària de l’operació. De forma paral·lela, abans d’iniciar el procés de càrrec de càrrecs domiciliats, el pagador i titular del compte corrent en faciliten la IBAN i el seu BIC al creditor i emissor dels càrrecs electrònics SEPA. Ara bé, la regulació preveu que ja no és obligatori el codi BIC (Business Identifier Code) per a operacions de pagament nacionals i per a les operacions transfrontereres a la zona SEPA quan s’utilitzin instruments de pagament SEPA, ja que l’IBAN ja conté la mateixa informació que proporciona el codi BIC-SWIFT, encara que res impedeix incloure aquest codi en la informació facilitada per realitzar les transaccions de pagament.

Comenta aquest article

PUBLICITAT