PUBLICITAT

Heu sentit el vol de les abelles?

Les plantes amb verdaderes flors i fruits, més del 90% de les terrestres, han aconseguit dominar el planeta gràcies a uns grans aliats en el seu procés de reproducció: els animals. De pol·linitzadors n’hi han molts: rèptils, ocells, mamífers -fins i tot l’home-, però els grans protagonistes són, sens dubte, els insectes, als quals atreuen amb les millors “campanyes publicitàries” del món.

Tot està ben estudiat -i assajat-. Si les primeres flors solament van atreure escarabats amb exsudats ideats per captar el pol·len desplaçat pel vent, els dissenys florals es van anar afinant a mesura que s’assolia l’èxit reproductiu: recompenses amb nèctar i/o pol·len, olors encisadors, colors atractius, formes ergonòmiques... Sense estalviar-se, fins i tot, l’engany, al fer-se passar per seductores parelles. Perquè en l’art de l’atracció, tot s’hi val!
Als barroers escarabats (coleòpters) que van obrir el camí, s’hi van afegir -en ordre creixent d’importància- les papallones (lepidòpters), les mosques (dípters) i les vespes, els borinots i les abelles (himenòpters). El balanç és que el 20% dels insectes depenen de les flors per sobreviure en algun moment de la seva vida i el 65% de les plantes amb flor són pol·linitzades per ells.

La variació en les condicions ambientals ha motivat el descens de molts pol·linitzadors (el 50% dels borinots d’Europa es troben en declivi i fins el 24% en vies d’extinció, mentre que les papallones dels prats han disminuït el 50% els darrers vint anys), responsabilitzant l’abella de la mel de la pol·linització del 80% de les fruites i les verdures que consumim. Sense les abelles, la nostra dieta seria increïblement pobre i molts dels aliments habituals podrien convertir-se en aliments de luxe. Les abelles són importants pels fruiters (cítrics, ametllers, cirerers, pomers, perers, presseguers, pruners, kiwis, alvocats...), les lleguminoses (pèsols), les lleguminoses farratgeres (alfals, trèvol...) i els cultius hortícoles (tomàquets, cogombres, carbasses, carbassons, albergínies, melons, maduixes, mores, gerds, nabius...). Igualment pels espàrrecs, la colza, el gira-sol, el lli i el cotó, entre altres. Val la pena pensar-hi.

Però les abelles també estan en retrocés. No se sap per què, moltes abelles que surten de les arnes no tornen, de forma que la colònia queda amb un nombre d’individus insuficient per poder sobreviure (síndrome del desabellament). Aquest descens és fruit, segurament, d’un cúmul de causes: agricultura intensiva, espècies invasores, malalties, medicaments, alimentació artificial, canvi climàtic, ones electromagnètiques, etc. Però sobre tots aquests factors, n’hi ha un que destaca: l’ús de plaguicides. I és que aquests productes químics són contínuament sintetitzats sense haver estat suficientment estudiats, i quan s’aconsegueix retirar-ne un, en torna a sortir un altre. Tampoc estan lliures de sospita alguns dels tractaments habitualment utilitzats per combatre la processionària del pi en la gestió silvícola; uns per clarament nocius, i altres -considerats ecològics com el Bacillus thuringiensis, que combat prop de 100 espècies d’insectes-, per existir estudis contradictoris respecte a la seva innocuïtat. Un tema sobre el que haurien de reflexionar els comuns, en coordinació amb el Govern, perquè les conseqüències de les actuacions no es circumscriuen als seus territoris. Val la pena pensar-hi.

Els efectes que poden provocar els insecticides són molt diversos, sent els subletals els més perillosos per la dificultat de vincular-los amb l’agent causal. Per a més INRI, Bayer-Monsanto, Syngenta i algunes grans multinacionals de l’agroquímica estan a punt de prendre el control dels procediments que autoritzen la comercialització dels pesticides a nivell europeu, invalidant els tests d’abelles plantejats l’any 2014 per mesurar la toxicitat real dels pesticides. Tenen motius per fer-ho, perquè després de sotmetre més de 150 pesticides autoritzats a aquests tests, els resultats han estat alarmants: el 79% dels herbicides, el 75% dels fungicides i el 92% dels insecticides no els passen.

Malauradament, ja hi ha zones on les abelles han estat pràcticament eradicades per l’ús dels pesticides i la falta d’hàbitat natural. Aquest seria el cas d’algunes zones del sud-oest de la Xina, on treballadors enfilats als arbres en un precari equilibri s’enfronten a l’àrdua tasca de pol·linitzar les flors de pomers i perers equipats amb un pot de pol·len a una mà i un pinzell a l’altra. Això solament és possible perquè es tracta de cultius d’alt valor, i perquè els salaris que es paguen en aquestes zones són miserables. Segons l’organització Greenpeace, un humà hauria de pol·linitzar 10.000 flors al dia per igualar el treball d’una abella, de forma que –irònicament- aconsella especialitzar-se en aquesta tasca, per a la qual augura un futur prometedor.

Sabent que la natura ja té una bona solució, sobta veure com en lloc de protegir els pol·linitzadors que ja existeixen, s’inverteixen diners en curioses maneres de substituir-los. Alguns científics consideren que les abelles-robot són la resposta a la crisi dels pol·linitzadors i la consegüent reducció d’aliments, i ja estan treballant en drons cada cop més petits i creant un software que els faci volar de forma sincronitzada en grups de milers. Serà una bonica escena d’estiu!

Sempre esperem una solució màgica que no destorbi gaire els nostres hàbits, sense adonar-nos que nosaltres en som part activa. A banda de buscar nous models de gestió agrícola i forestal que promoguin la biodiversitat, hem de ser ben conscients de la perillositat dels productes amb els quals ruixem els nostres boscos, els nostres cultius i les plantes de les nostres finestres, terrasses i jardins. Un estudi realitzat al 2016 per Long, E. Y. i Krupke, C. H. sobre tres grans camps de blat de moro dels Estats Units va demostrar que el pol·len de les abelles presentava més de 30 tipus de pesticides diferents i, si bé els neonicotinoides hi eren presents perquè s’utilitzen molt en agricultura (actualment estan molt restringits a Europa), la meitat d’aquests eren piretrines que procedien dels insecticides usats en entorns urbans i domèstics per combatre mosques i mosquits, pugons i altres insectes plaga de terrasses i jardins, i paràsits de gossos i gats. Això vol dir que hauríem de prendre algunes decisions més que posar plantes mel·líferes als nostres jardins. Val la pena pensar-hi.

Estem a punt de carregar-nos molts milions d’anys d’evolució i coevolució; i de buidar la nostra despensa. La disminució dels insectes s’associa a la d’algunes aus, rèptils i peixos; i l’ONU alerta de l’extinció de gairebé 20.000 espècies d’arbres i plantes amb flor en les dues properes dècades. Perquè ho vulguem o no, tot està interconnectat.Heu sentit moltes abelles volar aquesta primavera? Diria que no. És la calma que presagia la tempesta. Pensem-hi!

Comenta aquest article

PUBLICITAT