Meritxell Prat Periodista

Quan era petita vaig aprendre una cançó que deia: «la merda de la muntanya no fa pudor, ai no! Encara que la remenis amb un bastó». Òbviament, val més no provar-ho, perquè les tifes de les vaques olor de roses, precisament, no en fan! Ara bé, amb els anys, la merda (i perdonin la paraula, però és que crec que de tant en tant va bé parlar clar) que s’acumula a les muntanyes, les de casa nostra i les de territoris veïns, no és precisament de vaca.
Tot just el cap de setmana passat, les xarxes socials es feien ressò de la brutícia (merda) que deixen els contrabandistes quan creuen des del Pas de la Casa o la vall d’Incles cap a França. No és la primera vegada que es denuncia, però és lamentable veure com uns paratges preciosos, pols d’atracció d’enamorats de la natura i la muntanya, es converteixen en abocadors. Llaunes, ampolles de plàstic, rotlles de precinte, cartrons... de tot i més! Però sincerament, no cal que ens posem les mans al cap només pels contrabandistes. Estic farta de recórrer altres racons on els mocadors de paper, les bosses de plàstic, ampolles de vidre i un munt de deixalles diverses més, deixen clar que aquells que han passat per allí es deuen creure que són els amos i que darrere seu ja hi passarà algú a netejar-ho. 
Soc berguedana d’origen, territori que s’envaeix cada tardor a la recerca de bolets. És una activitat que he fet tota la vida i quan era petita al bosc hi veia, sobretot, bolets. Ara, especialment a principis de setmana i després d’un cap de setmana de màxima afluència, la cistella no s’omple de bolets, sinó de merda! De tot allò que aquells que no tenen respecte ni estima per la natura i la muntanya han abandonat de qualsevol manera, sense pensar si aquesta acció pot tenir conseqüències tan negatives com un incendi forestal.
Si tots arribem a la muntanya amb el menjar guardat a la motxilla i ficat en bosses de plàstic, tant costa un cop hem fet l’àpat, agafar les restes, tornar-les a posar dins la bossa i aquesta deixar-la a la motxilla per fer el camí de tornada? Què ho impedeix? Però si pesa menys que abans!
Segurament les administracions poden ser actives i mirar de prendre mesures per corregir-ho, però els primers responsables perquè els paratges naturals estiguin nets i ben conservats som nosaltres, els que posem els peus en aquests indrets que no tenen cap culpa que els humans siguin uns deixats, per no dir altres paraules més gruixudes. 
Tot plegat sense oblidar que el tema dels contrabandistes és clar que requereix solucions diferents. Mentre hi hagi qui per sobreviure o simplement per fer negoci, hagi de travessar la frontera amb un paquet a l’esquena, el rastre hi seguirà sent. O és que ignorarem que fan una activitat il·lícita, però en canvi els demanarem que siguin nets?