PUBLICITAT

Arribem a la lluna, però no arriba el GPS

Des de l’any 1990 la Trobada Empresarial al Pirineu posa en contacte el teixit productiu català i andorrà a la Seu d’Urgell. Ben portat per Vicenç Voltes, el certamen d’enguany ha servit per posar sobre la taula algunes reflexions de futur (no massa llunyà) que haurà d’afrontar el món de l’empresa a curt i mitjà termini i que tindran una incidència real en el model productiu. El cas de la robòtica i de com afectarà al dia a dia del món del treball, una lliçó magistral de l’exdirectiva de Google a Amèrica, Olga San Jacinto, n’és un bon exemple. I si la Trobada va tornar a exel·lir pel que fa a les jornades i ponències previstes, la política va decebre més d’un a la clausura del certamen. I és que l’anunci del ministre de Foment, José Luís Ábalos, de refredar la posada en servei del GPS de l’Aeroport de la Seu va generar incredulitat (com és lògic) a més d’un.

Des de fa temps, i la Cambra de Comerç d’Andorra va ser la primera a plantejar-ho, es parla de la necessitat de «desenclavar Andorra». Tant és així que fins i tot s’ha plantejat la construcció d’un aeroport al Principat atès que el de la Seu no avança al ritme que ho hauria de fer. D’entrada, la instal·lació del GPS és una condició sine qua non perquè l’aeroport pugui tenir vols comercials. Pel que se sap fins ara (i aquesta setmana es tornava a posar sobre la taula) són moltes les empreses que s’han interessat per volar des d’aquesta infraestructura, tot i que ho acaben descartant per la falta d’aquest sistema que permetria fer un aterratge guiat per GPS atès que la infraestructura està situada en un entorn orogràfic complicat.

Doncs bé. Divendres passat el ministre Ábalos, que tot sigui dit, és un dels gestors més brillants que té el Govern de Pedro Sánchez, va tornar a refredar les expectatives, tot i que aquesta setmana s’han fet alguns matisos que tant de bo acabin arribant a bon port. Pel que s’ha escrit, va caure com un gerro d’aigua freda entre els presents. I no és estrany. A l’assabentar-me de l’anunci d’Ábalos el primer que vaig fer és anar a l’hemeroteca per comprovar que des que col·laboro al PERIÒDIC, i d’això ja en fa dos anys, he parlat com a mínim dos vegades de la importància del GPS per l’Aeroport de la Seu. De fet, el primer que s’hi va comprometre va ser l’expresident del Govern d’Espanya, Mariano Rajoy, que ja n’havia parlat en la reunió que va tenir amb l’excap de Govern, Toni Martí.

Més endavant hi va haver més anuncis i cada vegada s’ha anat allargant més el termini. Em penso que la darrera vegada que se’n va parlar, ja amb els socialistes al Govern de l’Estat, es va posar la data aproximada de la primavera. Però ai làs! Ha arribat la primavera i el GPS tampoc no ha arribat. I no només no ha fet acte de presència sinó que el ministre Ábalos es va encarregar d’anunciar la setmana passada que els tècnics demanen més proves i informes i que això tornarà allargar el timing que s’havia plantejat fins ara. Però el ministre va anar més enllà perquè per primera vegada va deixar la porta oberta a la possibilitat que no sigui factible aquest sistema d’aterratge si els tècnics ho desaconsellen. En aquest sentit, cal apuntar que tot i que és cert que la seguretat és prioritària també és veritat que no deu ser tant difícil implementar aquest sistema si a Suïssa ja es fa anar sense problemes. O és que a Suissa tenen una orografia menys complicada que la de la Seu? De la importància de comptar amb aquest sistema en dóna fe tothom.

A Andorra se sap ben bé que sense el GPS no hi pot haver vols comercials. Ho saben també perfectament a la Seu. Sense anar més lluny, a l’entrevista que vaig fer als candidats a l’alcaldia Òscar Ordeig (PSC) i Jordi Fàbrega (Junts) per les eleccions municipals del 26-M tots dos n’eren ben conscients de la necessitat de comptar amb aquest sistema d’aterratge. El guanyador de les eleccions, Òscar Ordeig, va dir que el futur de l’aeroport depèn dels vols comercials i és una oportunitat pel turisme que no podem deixar escapar» mentre que que Jordi Fàbrega afirmava que «mani qui mani a Madrid aquest tema no se soluciona i hem d’apretar perquè sense el GPS no podem rebre vols turístics ni comercials». 

A hores d’ara, doncs, la decepció que hi deu haver a la Seu i Andorra s’entén a la perfecció. Perquè com ja he dit unes línies més amunt no s’acaba d’entendre que quan ja fa més de mig segle que l’home ha aconseguit arribar a la lluna sigui tant difícil poder implementar aquest sistema. I més quan ja hi ha països europeus que l’utilitzen. Ara bé. A aquest pas, i tornant a les ponències de la passada edició de la Trobada Empresarial al Pirineu, potser arribarà abans la robòtica a tots els centres de treball que el GPS a l’Aeroport de la Seu d’Urgell. I si fos així, evidentment, tindria tot el sentit del món que el Principat es cansés de tanta parsimònia i decidís explorar la possibilitat de fer un aeroport en el seu propi territori.

D’entrada, compartir el de la Seu, que a més ja està fet i prou que ha costat, és el que té més lògica a hores d’ara. Però també és un fet que ni el turisme d’Andorra (ni el del Pirineu) pot continuar perdent oportunitats per la lentitud de l’Administració que s’ha d’encarregar de posar a l’Aeroport el que li fa falta. En aquest cas, doncs, caldria més celeritat i valentia. I això vol dir que si Foment veu clar que no és viable posar aquest sistema que ho digui. Clarament i sense embuts. I si no és així (perquè aquesta setmana també ha transcendit que un informe tècnic proposa començar la maniobra d’aterratge abans del que es fa habitualment perquè pugui ser factible el GPS) que acceleri els tràmits i no faci esperar més ni a la Seu d’Urgell ni a Andorra.

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT