Elena Redondo Sòcia de Cases & Lacambra

En uns moments on s’afronta el repte de formalitzar un acord d’associació amb la Unió Europea, no pot ser obviat que la contractació pública és un instrument de gran influència en la nostra economia, ja que l’adjudicació d’un contracte públic té una repercussió directa en el mercat.

Per tant, les administracions públiques han de ser conscients que aquesta és una eina que influeix de forma directa en l’economia del país en general i en la competitivitat de les empreses andorranes en particular. És a dir, cada cop que s’adjudica un contracte públic aquest fet té una incidència directa en la realitat econòmica de les empreses que s’han presentat a la licitació, i també en les que no.

Si bé és cert que els procediments de contractació pública a la UE es porten a terme sobre la base de les normes nacionals, sempre s’han de respectar els principis generals de la UE en matèria de transparència i igualtat de tracte. En el cas dels contractes de valor més elevat, aquestes normes solen ser les generals de la UE sobre contractació pública. I això és així perquè la contractació pública és una eina molt potent de les institucions públiques, exemplificant també, que garanteix el respecte a les llibertats comunitàries.

Andorra, amb una norma de contractació pública de l’any 2000 i una recent normativa en matèria d’administració electrònica que té forta incidència en l’àmbit de la contractació pública, té molt camí per recórrer per adequar-se als estàndards de la UE.

És una bona notícia l’aprovació de normes recents, com la Llei 13/2019, del 15 de febrer, per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, en la que s’incorpora la necessitat que les administracions públiques promoguin la inclusió de clàusules de caràcter social adreçades a erradicar les desigualtats socials en la contractació pública d’obres i serveis, amb l’objectiu d’implicar i corresponsabilitzar el sector empresarial en la lluita contra les desigualtats i fomentar, alhora, una contractació pública socialment responsable. Aquestes clàusules socials s’han d’incloure, en la mesura del possible, com a criteri d’adjudicació dels contractes del sector públic i com a condició especial d’execució de l’obra o el servei.

Tanmateix, si ens volem homologar al sistema que regeix en els països més avançats, el model de contractació pública andorrà requerirà una transformació més profunda, no només des d’un punt de vista normatiu, que també, sinó d’aplicabilitat pràctica. I no és fàcil el repte, però el nou corpus normatiu de la contractació pública andorrana ha de garantir que les empreses andorranes puguin ser competitives en les licitacions amb l’administració, en un mercat obert, fet que s’asseguren per la seva dilatada experiència i la realitat geogràfica i social del mateix país.

I deixant al marge el futur acord d’associació amb la UE, caldria reflexionar en la millora dels procediments de contractació pública existents, ja que les empreses andorranes estan plenament preparades perquè l’administració pública apliqui aquests processos de transparència i igualtat de tracte en la contractació pública, que són l’essència no només de la UE, sinó també dels països més avançats des d’un punt de vista social i econòmic.