El DAFO de la joventut
Les tècniques de planificació estratègica estableixen que tot projecte necessita determinar en un primer terme quina és la seva missió (com volem que sigui el projecte/essència), visió (com ens imaginem el projecte a llarg termini) i objectius (fites a curt/mig termini), així com també realitzar un anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) per tal de saber cap a on es vol anar i arribar, en un període de temps determinat.
Avui faré l’exercici d’analitzar les polítiques de joventut i pensar-les per a un temps determinat, com els 4 anys d’una legislatura. No obstant això, ja des d’un primer moment m’adono que no puc elaborar ni la missió ni la visió ni els objectius, ja que crec que som tots els joves els que ho hem de definir i que primer cal una política de participació juvenil que impliqui el reconeixement i l'alimentació de les fortaleses, interessos i habilitats dels i les joves, i que ofereixi oportunitats reals perquè participem en les decisions que ens afecten com a individus i com a grup.
En definitiva, una política que s’allunyi de l’enfocament paternalista en la concepció dels joves com a subjectes de dret més que com a actors del desenvolupament, i que reubiqui els joves en els seus rols com a protagonistes actius de la transformació social, a més de considerar-los un grup adult amb necessitats socioeconòmiques concretes.
Per tant, l’única cosa que crec que puc fer és una petita anàlisi personal de la situació actual per poder desgranar on som i saber cap on podem anar (una anàlisi que agrairia que completéssiu, fent-me arribar les vostres opinions).
Així doncs, començo el DAFO per copsar-ne les debilitats i puc copsar que som un col·lectiu que, tot i ser considerats legalment com a adults, tenim moltes dificultats per independitzar-nos, ser autosuficients i apoderar-nos. I això ho veig clarament relacionat amb el fet que tenim unes feines precàries, uns salaris indignes i uns preus de lloguer inaccessibles. A més, aquelles que sigueu joves, hi heu d’afegir el fet que encara existeix un sostre de vidre que no s’ha trencat.
Tot i aquestes debilitats, som una generació amb importants fortaleses: estem més ben formats i formades que cap altra generació i hem demostrat que som persones amb una resiliència molt gran i una capacitat extraordinària de persistir per aconseguir les nostres fites. A més, cada cop som més els i les que denunciem tots aquells atacs i injustícies que ens toca viure en tots els àmbits: públic o privat, personal o professional.
Per una altra banda, ens ha tocat viure sota l’amenaça constant i incessant de la retallada dels drets adquirits per les generacions anteriors. Una amenaça que a més a més prima la producció econòmica en detriment de la protecció del nostre planeta i del repartiment de la riquesa.
Tot i això, aquest món “líquid”, segons Bauman, també ens ha d’aportar oportunitats.
Oportunitats que provenen dels suposats beneficis que suposa la globalització (esperem que no només siguin econòmics). A Andorra, aquesta interconnexió creadora de nous espais ens diuen que la veurem en el futur Acord d’Associació amb la Unió Europea.
Un acord del qual desconeixem el seu contingut final, però del qual n’hem d’exigir que respongui a aquelles esperances dipositades per instaurar un futur amb noves oportunitats laborals i professionals, així com també un futur amb unes condicions socioeconòmiques i mediambientals millors que les actuals.