El reconeixement a l’existència i dels seus beneficis
Des de l’antiguitat les cultures més iniciàtiques donaven una gran importància en el reconeixement existencial de tot el que els envoltava. La cultura Maia, quan un individu es trobava amb un altre el saludava d’aquesta forma: IN LAK’ECH, i l’altre responia HALAKEN. El seu significat és: jo sóc un altre tu i tu ets un altre jo. D’altres cultures com la budista i la hindú utilitzen la paraula sànscrita NAMASTE, per mostrar reverència i el màxim respecte a l’altra persona. Avui en dia quan saludem, la majoria de vegades no posem cap intenció, només saludem perquè la nostra cultura ens ha dit que és una manera de mostrar cortesia. (Si poses una intenció quan saludes es manifestarà en el teu interior!). I el més important!
A qui és la primera persona que li dones la benvinguda quan et despertes?
Potser als teus fills, a la teva parella o a la teva mare o pares, o inclús als animalons que comparteixen la seva existència amb tu. Però, primordialment, algun cop has començat per saludar-te a tu mateix/a?
Estic convençut que aquesta pràctica la gran majoria de la nostra estimada població no la fa. Per aquest motiu el primer que et demano que facis cada matí de la teva vida és tancar els ulls i dir: «jo sóc (nom)». Dóna les gràcies, sent cada part del teu cos i enamora’t de qui ets, perquè ningú t’estimarà més del que t’estimes a tu mateix/a. És important que la persona més idealitzada en la teva vida siguis tu.
En segon lloc, després de reconèixer-te, abraça les persones que més estimes i repeteix la següent frase: «jo (nom) em declaro en existència davant teu, i et declaro en existència». Després finalitza abraçant a l’altra persona. Com diu el nostre estimat granfilòsof David Murias, quan es perd la sinceritat de viure amb el cor, es perd l’autenticitat de ser. Més raó no pot tenir i per aquest fet declarar la nostra existència a nosaltres mateixos i als altres ens permet connectar amb tot. Aquestes pràctiques donen com a resultat l’alliberament de tensions i estrès, augment d’autoestima i confiança, una major felicitat i moltes més emocions i capacitats que pots trobar en centenars d’articles d’àmbit psicològic, científic o espiritual.
I si fem una cosa encara més boja? Proposo a tothom que vulgui participar en aquest repte i iniciativa de trobar-nos tots el Dissabte 29 de Juny a les 11 del matí a la plaça Coprínceps, davant de l’hotel Roc Blanc, per fer una abraçada col·lectiva i declarar-nos en existència davant de cada persona que hi participi. Imagina’t les barreres que trencaràs i l’empoderament que obtindràs quan et declaris davant algú que no coneixes. Per finalitzar acabem amb una frase d’Alejandro Jodorowski. «Un dia algú t’abraçarà tan fort que totes les teves parts trencades s’ajuntaran de nou». Us hi espero a tots i a totes, feliç setmana.