PUBLICITAT

Tenir baixa autoestima pot ser mortal

Vols tenir una bona autoestima o dolenta? Tu decideixes. Es la teva elecció perquè, les situacions no són ni bones ni dolentes. Són neutres. És la nostra actitud la que determinarà si ens afecten o no. Tenir baixa autoestima és perjudicial perquè fa que interpretis l’entorn social d’una forma pessimista i agressiva.

Generalitzes les situacions i deixes d’usar la ment crítica per a donar pas a la reactiva (acció - reacció). No et qüestiones el per què de les situacions. Simplement creus que com que ha passat avui, tornarà a passar demà. Si veus dos companys de feina parlant entre ells, ja dones per fet que estan parlant de tu. Si alguna vegada has discutit amb la teva parella al cotxe, associaràs anar en cotxe amb ella, a discutir. Només perquè en aquella ocasió ho heu fet. No tindràs en compte altres factors, com per exemple, que en aquella ocasió hi havien retencions, feia mal temps, tenies presa, estaves cansat, etc. Això passa perquè la teva ment ja no es crítica, aleshores deixa d’analitzar la informació. Creus que la gent conspira contra tu i et tornes desconfiat.

Penses que només et busquen per interès (família, amics, companys de feina, etc). Com estàs fent servir la ment reactiva, qualsevol observació que et facin, te la prendràs com una cosa personal i et posaràs a la defensiva. Respondràs agressivament. Per superar-ho, apujaràs el teu nivell d’exigència desmesuradament i et tornaràs poc realista. Et posaràs objectius massa elevats o et retallaràs el temps per a aconseguir-los. Aquesta manera d’actuar et portarà a ser perfeccionista i a tenir tolerància zero a la frustració. Les coses surten com vols o no són acceptables. 

Amb el pas del temps, veient que no aconsegueixes els teus propòsits et jutjaràs com una persona inútil, mandrosa i poc qualificada. Això condueix a renunciar a qualsevol repte que et proposis, els evitaràs. Per por a fracassar. S’ha de tenir en compte que la nostra conducta està condicionada per tres factors: l’autoconcepte, el locus de control i la resiliència. 
L’autoconcepte és l’opinió que tinc sobre mi mateix. Pot ser negativa o positiva. És com percebo la meva forma de pensar, estimar, sentir i de comportar-me amb els altres. Una persona insegura, que no confia en les seves virtuts és més propensa a l’estrès. Aquesta forma de ser condueix a tenir un locus de control extern. 

Aquest pot ser intern o extern. Quan es el primer, la persona atribueix la seva felicitat a si mateixa. Si vol ser feliç o qualsevol altra cosa, pot treballar en això i aconseguir-ho. Està convençuda que les oportunitats i els bons resultats depenen d’ella mateixa. De les seves eines personals. Aleshores s’esforça en adquirir i potenciar les seves virtuts. No deixa res a l’atzar. En canvi, quan és extern, la persona percep que el que ha ocorregut és independent de la seva conducta. Per tant, ho associa a l’atzar, a la sort o al destí. Pensa que la vida està marcada i no pot fer res per canviar el seu rumb. Atribueix la seva felicitat o situació actual a una altra persona, objecte o causa. Es propensa a buscar culpables en comptes de ser autocrítica. Atribueix el seu malestar al govern, a la empresa, als amics, etc. Totes aquestes associacions porten a perdre resiliència. Els essers humans som els únics animals que tenim la sort de tenir aquest concepte. 

Es podria definir com la capacitat de sortir il·lesos d’una mala situació. Aquesta ja ha passat i tornem a l’estat emocional anterior. Si era una persona alegre i optimista, torno a aquest mateix estat. No és ser immune als esdeveniments de la vida, com la mort d’un familiar, una ruptura sentimental, una mala situació laboral, etc. És acceptar els esdeveniments de la vida, no anem en contra d’ells.
Deixo l’exemple del moll perquè ho entenguis millor: el pots pressionar durant hores però quan deixes de fer-ho, torna al seu estat anterior. La vida em posa a prova però una vegada ha acabat, torno a estar com abans. 

Amb aquesta manera de pensar, mai donaràs res per fet, t’ho qüestionaràs tot i usaràs la ment crítica. Seràs conscient que després d’un per què li segueix un per a què?
La sensació de no poder controlar les situacions, genera un estat de confusió i paralització que impedeix a la persona lluitar pels seus objectius. Això s’anomena indefensió apresa. És quan una persona ha après a no defensar-se. Ha arribat a la conclusió que faci el que faci, la situació no canviarà. Ha associat esforç amb fracàs. Amb la qual cosa accepta la seva condició passivament. Aquesta s’adquireix de forma gradual, poc a poc. Et va esgotant mental i físicament. Ja sigui a la feina, a l’escola, a casa, o en qualsevol àmbit social. Seràs conscient de la injustícia que estàs patint però creuràs que te la mereixes i l’acceptaràs sense més. T’has tornat submís.

Deixo dos consells per augmentar l’autoestima: 1- Accepta els teus defectes i treballar sobre ells. Després seran les teves virtuts. Si et sents inferior als altres, ves a la biblioteca i comença a llegir dos libres per mes. De temàtiques diverses. Aventures, política, geografia, història, etc. Si estàs frustrat pel teu pes, inscriu-te a un gimnàs i entrena un mínim de quatre vegades a la setmana.

2- Posa’t metes realistes. Que no siguin molt difícils d’aconseguir però tampoc molt fàcils. Fes un balanç dels beneficis i de les pèrdues que et suposarà. Si l’esforç requerit val la pena i et compensa, posa’t a la feina. Marca una ruta a seguir. Escriu en un full quin dia comences i quin dia vols arribar.

Seguint aquests dos simples consells, en menys d’un any, la teva autoestima haurà augmentat bastant. Recorda, som allò que fem, no allò que diem. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT