PUBLICITAT

Agricultura i ramaderia: el nostre passat, el futur de tots

Vivim en un món globalitzat, que canvia molt ràpidament amb les noves tecnologies, la comunicació a través de les xarxes i la mundialització de l’economia. Els darrers cinquanta anys, el nostre país ha patit una transformació econòmica i social sense precedents i ha passat d’una economia tradicional basada en l’agricultura i la ramaderia a una economia moderna basada en el sector dels serveis. El sector primari ha quedat desbancat i ha tingut moltes dificultats per poder mantenir-se. En aquest context, sovint tenim la tendència a oblidar els nostres orígens tot i que segurament no ho fem d’una manera conscient. El dia a dia ens hi porta, és inevitable, però tot i això hem de ser respectuosos, prudents i valorar els aspectes que conformen la nostra identitat.

Un dels pilars d’aquesta identitat és el sector agrícola i ramader. La meva família s’ha dedicat sempre a la pagesia i he tingut la sort de poder créixer en aquest ambient. Recordo amb molta emoció i orgull els meus pares que treballaven la terra i tenien bestiar. No tenien cap mena d’horari, sempre estaven treballant, no marxaven mai de vacances... Però no es queixaven, estaven contents de la feina que feien. I el meu pare, a més a més, per guanyar un suplement de diners i poder mantenir la família també feia de tractant de bestiar. Cada dilluns i dimarts anava a França, a la zona de Mirepoix a comprar bestiar (vedells, porcs, gallines,..) i després els venia als pagesos d’Andorra que li havien encomanat. També recordo el meu tiet, que feia la transhumància i que a l’estiu venia a Andorra amb el seu ramat d’ovelles i amb les primeres gelades marxava cap a Limoux, a França, on passava l’hivern. Avui en dia, el meu germà continua treballant en aquest sector i s’esforça per tirar endavant, de la mateixa manera que ho fan la resta de pagesos.

El sector primari és d’una importància cabdal, no només perquè és un dels pilars de la nostra identitat, sinó pel que representa per a la conservació del paisatge i el manteniment dels ecosistemes. Els pagesos són les persones que cuiden el nostre paisatge, són «els nostres jardiners» i, sense ells, difícilment Andorra tindria aquests paisatges tan bonics amb els seus prats dallats, el seu bestiar pasturant en els prats de fons de vall o en alta muntanya. És una feina molt vocacional, que demana molta dedicació i esforç i que, sovint, està molt poc valorada per la societat en general.

El dijous 27 de juny, durant la celebració de la tradicional benedicció de les guardes comunes a Setúria, una festa dedicada als pagesos i que marca l’arribada del bestiar a les pastures d’alta muntanya, el nostre cap de govern, el Sr. Xavier Espot, va manifestar el seu suport envers el sector primari per tal que es pugui mantenir i diversificar progressivament. Comparteixo totalment les seves paraules: hem d’ajudar al sector primari perquè es pugui mantenir i sobretot modernitzar per adaptar-se als nous temps. Moltes explotacions ja han començat la seva modernització i estan treballant per diversificar-se i miren el futur amb optimisme.

Tot i que el cultiu del tabac és el principal motor de l’agricultura del país, disposem d’altres productes autòctons: la trumfa, la carn de qualitat d’Andorra, tant de vedella com de poltre, les plantes aromàtiques i medicinals, la mel, la vinya... cultius que s’han de continuar potenciant des de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra i el Departament d’Agricultura del Govern perquè la seva producció sigui rendible i sostenible en el temps.

Un altre repte és aconseguir que els joves vulguin dedicar-se a aquesta professió, que li vegin un futur atractiu. Com he dit abans, és una professió molt sacrificada, que no té horaris i ha de compensar per poder-la realitzar. En general ens hem acostumat a tenir uns horaris establerts i a tenir les nostres vacances i dies festius. La pagesia i la ramaderia, en canvi, no entenen d’horaris, ja que el bestiar i els cultius s’han de cuidar cada dia. El relleu generacional en aquest sector, amb l’objectiu de mantenir les explotacions agrícoles i ramaderes actuals, es podria incentivar proposant cursos de formació i de capacitació.

Un altre repte seria també continuar potenciant alhora la identitat del país, amb la figura dels pastors, i la neteja del sotabosc en tot el territori andorrà. La presència de ramats d’ovelles permetria recuperar les tradicions vinculades a la ramaderia i millorar l’estat del sotabosc evitant la proliferació d’incendis. Moltes zones estan emboscades i, si hi hagués un incendi, seria molt difícil d’aturar-lo i podria causar danys personals, mediambientals i paisatgístics irreparables. A Andorra, hi ha el ramat del Martí Pubill i de la Loli Fernández, d’unes 700 ovelles, que a l’estiu pastura a les muntanyes d’Encamp i de Canillo i a l’hivern fa la transhumància cap a l’Alt Urgell on les temperatures són més favorables. A més, alguns comuns s’han implicat en aquest aspecte i durant l’estiu venen unes 1.500 ovelles que pasturen en les muntanyes andorranes, més concretament a Pal-Arinsal i a la vall del Madriu. També es van realitzar diversos actes d’homenatge als pastors d’Andorra durant el mes de maig passat, al centre cultural de Sant Julià de Lòria, entre els quals es va presentar el Projecte Vital d’Albert Gomà, on s’aprofita la llana de les ovelles andorranes per fer coixins. Tanmateix, l’obertura de l’espai sociocultural de cal Pal, a la Cortinada, amb el projecte Primera Pedra contribueix a donar a conèixer i preservar les construccions de pedra seca, íntimament lligades a les activitats agrícoles i ramaderes.

Tot i que s’estan promovent iniciatives per no perdre la identitat del país des de diferents institucions com el Govern, l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra, els Comuns, i també des de particulars, cal continuar buscant la manera d’assegurar la supervivència del sector primari en el futur.

Comenta aquest article

PUBLICITAT