PUBLICITAT

‘Back Office’

Fa unes setmanes destacàvem la necessitat urgent d’agilitzar els tràmits davant de l’Administració Pública. Ho fèiem de forma general i amb l’ànim de suggerir un procés prou eficaç com per a convertir l’agilitat administrativa en una de les fortaleses destacables del nostre model com a país front l’eventual interès internacional.
El canvi de Govern ha obert unes noves expectatives que cal confirmar amb reformes de pes en bona part de la legislació obsoleta que avui encara impera en determinades àrees i sectors de l’Administració. Hem perdut oportunitats si, perquè no hem estat prou valents per impulsar els canvis que calien. Aquests canvis haguessin ajudat a modernitzar i simplificar una multiplicitat de tràmits i haguessin contribuït a fer més atractiu el model de país que preteníem exportar, si és que aquesta era la voluntat és clar. 
Cal escoltar als sectors econòmics del país. Ells són els que estan lluitant dia a dia per consolidar les estratègies que han de servir per a promoure amb èxit els seus productes i/o serveis i així contribuir a crear expectatives reals d’evolució positiva de la nostra economia.
La banca mateix, en procés de recomposició, clama per uns canvis que la facin competitiva. Per això ha tingut un paper clau en el desenvolupament de la nova Marca Andorra, conscient que calia trobar els mecanismes adients per poder prestar nous serveis i atreure inversió exterior. Calen, doncs, canvis legislatius i aquests no poden esperar, sinó la nostra banca no té cap possibilitat de sobreviure amb dignitat ni d’ajudar a l’economia del país que tant la necessita. 
No fa pas gaire, representants de la patronal andorrana presentaven al nou Govern tot un seguit de propostes per aconseguir millorar els tràmits davant l’Administració. El més greu de tot plegat és que de fet, la major part de les queixes, suggeriments i propostes reiteraven el que ja es va reivindicar sense èxit al 2014. Ara tenim una nova oportunitat si, però ja ningú ens rescabalarà de la frustració, el desencís i la pèrdua de temps i d’oportunitats viscudes els darrers anys.
Malauradament, avui seguim immersos en processos absurds perquè no hem estat capaços de vèncer la història i d’impulsar canvis i implementar les millores necessàries, i tot perquè sembla ser que encara compten més aquells que administren que no pas els penitents administrats. Se’ns deia ja fa temps que intentar canviar l’obsoleta legislació de comerç era complex perquè afectava a diversos ministeris. Doncs bé, podem continuar pensant el mateix o ser valents i, malgrat les persones que administren, amb els seus «usos i costums» quasi bé medievals, promoure els canvis que clamen al cel i ara són vitals per la supervivència del sistema i per construir una reputació mínimament exportable.
En matèria  de societats la situació és kafkiana. Hem intentat millorar aspectes en el tràmit de la inversió exterior en relació a la no obligatorietat en tots els casos de passar per la Uifand, i en canvi, hem caigut a la trampa del malaurat cercle viciós OMPA-Registre de Societats-Registre de Comerç-Servei de Tràmits. Quin desastre que una denominació social, que a països veïns és automàtica, digital i que resol en 48 hores, pugui arribar a tardar a Andorra de vegades 30 dies o més, perduda entre el Registre i el Serveis de Tràmits. A qui se li va acudir, per exemple, que les denominacions socials passessin abans per l’OMPA, allargant el tràmit innecessàriament? Quan fàcil no seria unificar bases de dades i crear un sistema automatitzat, àgil i ràpid? Per quina estranya raó hi ha tanta casuística sobre la interpretació d’objectes socials o descripció d’activitats comercials i perquè els criteris interpretatius de Comerç condicionen a Societats? I és clar, arriba aleshores el moment culminant, el Back Office, probablement la paraula més temuda dels candidats a crear una empresa i dels professionals que els assessoren, i no pas pel sistema en si, que suposa una millora substancial de la relació Administració-administrat, sinó perquè allò que hauria de ser excepcional, aquesta correcció imprescindible per a la viabilitat d’un tràmit, es converteix en l’instrument habitual de tortura als administrats, víctimes recurrents de criteris personalistes, intervencionistes, arbitraris, innecessaris i obsolets aplicats a la posta en marxa d’una companyia o d’un comerç. I tot perquè cap «polític» ha estat capaç de plantar cara al problema i resoldre’l com seria exigible, és a dir, canviant la normativa per les vies legalment establertes.
Ara cal que la nova Secretaria d’Estat d’Economia i Empresa prengui nota de les deficiències, de les queixes i identifiqui tots els canvis que cal impulsar, tant a nivell normatiu com a nivell tecnològic i metodològic. El repte no serà fàcil, ho sabem, però val la pena intentar-ho! 
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT