PUBLICITAT

Política, comunicació i laberints

Avui farem un petit joc mental.

Partida 1:
Imagineu-vos un laberint, d’aquells de tota la vida, amb matolls alts que no ens deixen percebre que hi ha més enllà.Hi ha una sola entrada i el joc comença a dins. Sou diversos equips a la vegada, el primer que arribi s’emportarà el millor premi. Fins aquí, la primera partida.

Partida 2:
Aquest cop les regles del joc canvien ...
Ara no hi ha un sol centre, sinó que tenim diferents punts d’arribada, tots ells amb premis diferents, alguns de més importants i d’altres menys. A més, aquests són divisibles i, per tant, com més gent arribi a ells més quantitat podrà emportar-se. Podem escollir diverses entrades i canals, totes porten a algun lloc, algunes fins i tot ens poden fer arribar a diferents premis a la vegada. Ara bé, n’hi ha d’altres que són camins molt llargs al final dels quals el premi no recompensa tot el trajecte fet.
Com he dit al principi, sou diversos equips i ara, a més, direm que cada formació pot repartir els seus recursos per dividir-se per entrades.Ho teniu clar? Doncs ara escolliu un camí i estratègia ... Segurament, direu, que qualsevol pot servir atès que no sabem quin porta a on, però penseu que el camí on hi ha més recursos el premi que us podeu emportar pot ser major. Si no és que un altre equip ha arribat abans i amb més recursos.

Partida 3:
Ja hem recorregut el laberint una vegada, sabem quins premis hi ha per cada entrada, però els recorreguts interns han canviat. Ara hem de fer com abans: repartir recursos per a les entrades que vulguem, però siguem conscients que hi ha entrades amb millors premis que d’altres. Un punt que hem de tenir present és que, si tots els equips entrem per la mateixa entrada, els premis s’hauran de repartir, i el que arribi primer se n’emportarà més. Al mateix temps, sabent les condicions, és possible que els altres equips deixin entrades lliures: per tant, encara que el premi sigui inferior és possible que un mateix equip se l’emporti tot.
Que comenci la partida ...!

Resultats:
Hi ha equips guanyadors i d’altres perdedors. És senzill. Però: per què tot aquest joc? Doncs per explicar-vos allò que està passant amb la comunicació política. No és un joc, ni les persones són un premi, però els recursos i el laberint existeixen: des de l’aparició de les xarxes socials, les entrades a aquest laberint s’han multiplicat i la tipologia de persones a les quals podem arribar s’han diversificat i sectoritzat. Som conscients de quants recursos inverteix cada partit? I, podem arribar entendre la dificultat per escollir la millor estratègia? Cada dia és més complicat: a qui ens hem de dirigir? Quants recursos hem d’invertir? Quins canals són els més efectius? Hi ha sectors de la població als que no arribem? Què fan els altres partits?
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT