PUBLICITAT

Cafè per sembrar la pau

El cafè, que durant el segle XX va ser el principal producte d’exportació de Colòmbia, és avui l’esperança dels exguerrillers de les FARC que sembren el gra en regions en les quals temps enrere van combatre i en les quals ara volen veure la collita de la pau.Des que al novembre de 2016 el govern colombià i la que va ser considerada la guerrilla més antiga del món van signar l’acord que va permetre acabar amb més de 50 anys de conflicte armat, va començar a pensar-se en la inclusió laboral com un dels passos fonamentals per a la reincorporació a la vida civil dels desmobilitzats.

Per a això, departaments com Cauca, Antioquia i Tolima, on la sang vessada per la violència va tenyir de vermell el verd del camp, es van convertir en escenari de reconciliació entre les comunitats i els abans alçats en armes. Com a part d’aquest procés «els exguerrillers van començar a sembrar cafè i ara ho empaquen i comercialitzen», diu a Efe Juan Camilo Londoño, secretari general del consell d’administració de la cooperativa de les FARC, denominada Economies Socials del Comú (Ecomún).

Aquesta iniciativa cooperativista té el suport de la Missió de Verificació de l’ONU a Colòmbia i de la Unió Europea (UE) per mitjà del Fons Europeu per a la Pau. Al cafè, que presenten per aquests dies a Bogotà, on participen per primera vegada en la Fira del Camp Colombià-Agroexpo, ho van batejar amb quatre noms representatius. Es tracta de L’Esperança, produït en el municipi de Buenos Aires (Cauca); Cafè Paramillo, de Ituango (Antioquia), i Cafè Orgànic Sant Pere i Marquetalia, conreats en el Tolima.

Segons Londoño, que va entrar a les FARC quan cursava setè semestre de Física en la Universitat de Antioquia, des que van fer el pas a la vida civil els excombatientes van entendre que havia arribat l’hora de incursionar en un espai aliè per a ells: L’economia. Així, va relatar que «el primer va ser crear organitzacions de tipus econòmic perquè s’adjudiquessin els recursos que estan contemplats en l’acord de pau».

Després van centrar els esforços a tirar endavant projectes agropecuaris, de turisme, moda, aliments, art, impremta i fins a comunicacions. Si bé el procés ha estat «difícil» perquè esperaven que «la implementació dels pactes en (les negociacions de) l’Havana fos àgil i que avui es tinguessin resultats més visibles», el compromís de la majoria dels desmobilitzats està vigent i a l’expectativa. D’aquesta manera, al maig passat es va signar a Cauca, situat al sud-oest del país, un conveni entre els exguerrillers i l’empresa italiana Illy Caffé per a exportar el producte.

Gràcies a aquest acord uns 600 desmobilitzats treballaran la terra per a vendre-li a la multinacional mínim 500.000 quilos de cafè en els pròxims cinc anys. Així mateix, de la sembra que es dóna a Tolima, de la qual se’n beneficien 47 persones, ja van exportar als Estats Units un primer carregament de 22 tones de cafè tipus ametlla o verd per mitjà de l’Associació Agropecuària i Agroindustrial Construint Paz (Acopaz), de les 200 tones que esperen enviar a l’exterior aquest any.

Encara que des de 2018 els agricultors de Colòmbia, tercer productor mundial del gra després del Brasil i Vietnam, afronten una crisi pels baixos preus, els qui formen part de la FARC, avui convertida en un moviment polític, estan obstinats a treure a flotació la seva iniciativa agrícola.

De l’anterior dóna fe el representant legal de Ecomún, Germán Moreno, per a qui «l’experiència ha estat interessant encara que els recursos s’han demorat a arribar».Per a Moreno, que va recórrer regions de Colòmbia com el Urabá, el Catatumbo i Arauca durant els més de 30 anys que va ser guerriller, que els seus «camarades» hagin canviat el fusell per l’aixadella, el pinzell, les agulles i el fil per a a més de cafè produir sacha inchi, emplafona, mel d’abelles, roba o sabates, demostra que «la pau sempre va ser l’objectiu» del moviment al qual representa.

El mateix creu Juan Camilo Londoño, qui en ser ara pare d’una nena d’un any considera que «malgrat que hi ha gent que ha abandonat el procés, la gran majoria d’exguerrillers dedica tota la seva energia a la construcció de la reconciliació social». I és que, encara que Londoño no es penedeix d’haver empunyat una arma per 14 anys, accepta que Colòmbia «havia d’acabar amb el llast del conflicte» i donar-se l’oportunitat, com amb el cafè, de sembrar la pau.
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT