Meritxell Prat Periodista

Està bé ser creatius i imaginatius i amb els temps que corren, és clar que tothom s’ha de posar les piles per diferenciar-se i ser capaç d’atreure el seu públic. Però malgrat les necessitats que pugui tenir una parròquia com Sant Julià de Lòria, que de tots són ben conegudes, per mirar de reviure turísticament parlant, aquestes no poden passar per sobre ni del sentit comú, ni de la bona gestió dels diners públics ni de la responsabilitat mediambiental que hauríem de tenir en un país de muntanya com el nostre.

És per tot això que em preocupa el rumb del comú lauredià. La corporació ha decidit apostar pels esports d’aventura. Una tirolina i activitats aquàtiques com la solució als problemes, però potser algú els hauria de recordar que una corporació pública no és un parc d’aventures. I menys la de Sant Julià, que fa anys que sembla instal·lada en una muntanya russa de la qual els lauredians té pinta que en sortiran marejats, però amb poques recompenses.

Quan vam començar a sentir parlar del ràfting, tothom va sortir a fer-se la foto. Quan les coses es van començar a torçar, Josep Miquel Vila es va quedar sol. Però entossudit amb la proposta. Finalment ha tingut ràfting de festa major, però veient l’entorn, el riu i les dificultats per tenir cabal d’aigua, no crec que sigui el més assenyat seguir gastant diners en una proposta que molt probablement farà aigües. Sí, sí, que d’inversions encara que el cònsol ho negui, se’n fan. Si algú no s’ho creu que consulti el BOPA. I si l’aventura no surt bé, qui pagarà la festa llavors?

Tres quarts del mateix amb la tirolina. Cinc milions d’euros d’inversió, paraules boniques que inversors privats hi volen participar, un informe mediambiental que tot i no ser del tot negatiu, apunta certes dificultats i una nova intervenció a la cota 2.000 després que la construcció del parc d’animals ja generés quelcom més que mal d’ulls als habituals del planell de Conangle.

I tot plegat embolcallat amb el llençol de la falta de transparència. Explicacions les justes. Davant les preguntes de la premsa, silencis, respostes evasives o, directament, mentides. Potser, res gaire més diferent d’allò que rep la gent del poble que prova de resoldre dubtes. I per rematar-ho, una reunió de poble que no arriba tot i les promeses.

Vista la situació potser és hora de posar el fre i reflexionar. S’acaba el mandat, és cert. Però les presses mai són bones conselleres. Sant Julià venia d’un mandat fosc i que no va ajudar a tirar endavant una parròquia que  mica en mica s’ha anat apagant. Però fer les coses sense pensar, pot portar un resultat pitjor. L’estocada final per un indret que es mereix més. Que de ben segur té capacitat per ser atractiu per als turistes sense embarcar-se en projectes estranys. Com deia fa uns dies el conseller escaldenc Didier Aleix «el nostre país és molt maco i no cal posar moltes floritures per fer-lo més maco. Amb el que tenim és suficient».