PUBLICITAT

El Mozart dels ‘shooters’

Un jove de 16 anys es converteix en el guanyador mundial d’un videojoc i s’embutxaca tres milions d’euros. Qui ho diria que estem davant d’un titular totalment verídic i dels més llegits durant aquesta setmana. Kyle Bugha Giersdorf va proclamar-se diumenge passat campió del món del Fortnite, un videojoc que des dels seus inicis s’ha convertit en tota una revolució del món virtual i ha aplegat milers de gamers de totes les edats. El vencedor s’ha emportat més diners que els guanyadors del Roland Garros o del Tour de França. I això contant només el premi, ara caldrà veure com augmenta la seva butxaca amb els espònsors, les publicitats o les diferents promocions que vagi fent.

Per formar part del sector milionari, Kyle va haver d’enfrontar-se als 100 millors jugadors del món de Fornite (escollits prèviament per cada país) i sobreviure (virtualment parlant). I així, sense moure’s de la cadira i exercitant gairebé únicament els dits, el jove s’ha convertit en tota una llegenda per als de la Generació Z. Podríem preguntar a Rafa Nadal o a Egan Bernal com veuen aquesta dura jornada que ha hagut de patir Kyle i si és comparable als esforços que han hagut de fer ells per guanyar el Roland Garros i el Tour. Ningú s’ha atrevit a fer-los aquesta pregunta, però em puc imaginar quina acabaria sent la resposta... El meu propòsit no és desprestigiar el premi ni infravalorar el mèrit que té convertir-se en el millor del món d’alguna activitat o esport, per molt sedentària que sigui. Però em sembla esbojarrat que es premiï la dedicació obsessiva als videojocs (amb la falta d’estudis i problemes de salut que normalment l’acompanyen) amb tres milions d’euros. Després de saber-se el guanyador, les xarxes socials es van començar a omplir de missatges d’altres joves que asseguraven que deixarien d’estudiar per dedicar-se als videojocs. Fins i tot, una mare va proclamar que si hagués sabut que el seu fill podia guanyar tres milions d’euros, l’hauria deixat jugar molt abans...

Els mateixos pares estan fomentant que els seus fills ho deixin tot (vida social, interacció amb el món, estudis, exercici...) per convertir-se en els nous Terminators del món virtual. Amb tan sols tres anys, Jordan (a qui els entesos dels videojocs anomenen el Mozart dels shooters, millor no comentarem aquesta comparació...), ja competia en diferents premis del món gamer. I ara, amb set anys, disposa gairebé de 100.000 dòlars. I el promotor de tot això? El seu pare, qui assegura que ha criat a Jordan únicament amb aquesta finalitat. Ja veurem quin és el futur del jove i quines són les represàlies a nivell psicosocial que acaba tenint... Perquè d’això normalment no es parla. Es mostra la brillantor de l’or i com de còmode és guanyar milions des d’una cadira. Però a pocs nens se’ls consciència de tots els perills que comporta estar tancat les 24 hores en una habitació amb l’ordinador o les màquines com a únic company d’interacció. He vist a infants plorar desconsoladament perquè havien perdut una partida de no sé quin videojoc, a joves rabiosos destrossar part del mobiliari perquè els hi havien robat l’espasa virtual del seu guerrer... Però encara no he vist ni un de sol que hagi aprofitat els coneixements i l’après a través dels videojocs per fer alguna cosa de profit en la vida real.

Comenta aquest article

PUBLICITAT