PUBLICITAT

Obsolescència programada

Quan vaig a la botiga a comprar un producte (sobretot si és un d’electrònic) ja me he acostumat a demanar al venedor quan de temps em durarà, quina és la data de caducitat.

Ja sabem que poques coses hi ha a la vida que siguin eternes, però tinc la sensació que abans les coses duraven més. Et podies comprar una nevera, un televisor o qualsevol aparell i podia durar-te tota una vida i no parlo que passés de moda, parlo de la vida útil del producte amb un rendiment satisfactori.

Avui en dia això ja no passa. Tinc la sospita que tot té una data de caducitat programada pels fabricants, alló que se’n diu obsolescència programada o fi de la vida útil d’un producte.

La Comisió Europea va aprovar fa uns anys una proposta per la qual es demanava als països que es dictessin lleis en contra d’aquesta mort prematura i programada dels productes. Només un país va complir amb la recomanació, el nostre veí del nord: França.

Diverses assocacions de consumidors europees demanen legislar contra l’escasa durabilitat dels aparells electrònics dissenyats pels fabricants perquè fallin un cop s’ha esgotat la garantia, o perquè realitzin les seves funcions amb deficiència passat un temps.

L’objetiu evident dels fabricants? fer-te’n comprar un de nou.
Comprar, llençar i tornar a comprar per entrar en un cicle que a nivell de sostenibilitat mediambiental no ens podem permetre, però és el sistema imperant en la nostra societat de consum. 

Fa uns dies vam conèixer la notícia que la humanitat va consumir en el setè mes de l’any en curs els recursos que el planeta és capaç de generar en un any. No hi ha dubte que no ens podem permetre aquest dispendi ja que no tenim un planeta Terra de recanvi. 

Entenc que si soc un venedor de bombetes per exemple, m’interessarà que la gent vingui a comprar-les i que no durin tota la vida, però s’ha de trobar un punt mig. Tampoc parlo que tot aparell tingui la durabilitat que té la bombeta de Livermore (California), ubicada des de 1901 en un parc de bombers que va complir el mes passat la xifra rècord de 118 anys encesa. 

En aquest sentit, les noves generacions ho tenen més clar que les precedents. Hi ha un canvi en els patrons econòmics i culturals, les persones nascudes a partir de l’any 2000 els anomenats «generació centennial» tenen preferència per intercanviar productes o llogar-los i no tant per adquirir-los. Sens dubte és un bé pel mediambient. Menys és més.

Comenta aquest article

PUBLICITAT