PUBLICITAT

25 anys de l’aixecament zapatista

Després 25 anys de l’aixecament a Mèxic l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN), el moviment indigenista anticapitalista no només segueix resistint en municipis autònoms del sud-oriental estat de Chiapas sinó que ara ha incrementat les seves àrees d’influència.

El zapatisme, que molts consideraven en letargia, va sorprendre aquesta setmana amb un important anunci: assumir el control d’11 territoris pertanyents a vuit municipis de Chiapas, que es van sumar a les 32 zones zapatistes existents. Quatre d’aquests nous dominis s’organitzaran com municipis autònoms autogestionats pels habitants de les seves comunitats, mentre que els altres set es constituiran com caragols zapatistes, és a dir, albergaran òrgans regionals de govern indígena.

Aquesta expansió és una de les més destacades des que l’EZLN va deixar les armes i es va centrar en la gestió dels territoris obtinguts arran de l’aixecament de l’1 de gener de 1994 a la recerca de l’autonomia dels pobles indígenes. L’organització social del zapatisme es basa en les comunitats indígenes autònomes que trien en assemblea als seus governs locals, que al seu torn trien als governs dels cargols, sense reconèixer l’autoritat de l’Estat.

L’èxit d’aquest model es deu al sistema educatiu impulsat per l’EZLN en aquesta empobrida regió indígena, basat en la construcció de les anomenades escoletes zapatistes que eduquen a la joventut en el socialisme. S’ha estat treballant en aquesta expansió des d’octubre de 2016, quan el moviment zapatista va acordar passar a l’ofensiva en la defensa del territori i de la mare terra. Reivindiquen que han pogut estendre la paraula i l’acció de resistència i rebel·lia tot i la persecució soferta pel mal govern, cacics, empreses estrangeres, criminals i lleis.

La cobertura mediàtica del zapatisme ha perdut pes durant les últimes dues dècades, des que l’Estat mexicà va incomplir els Acords de San Andrés (1996) en no reformar la Constitució per donar autonomia als pobles originaris. En aquest temps, el moviment s’ha dedicat a fer en lloc de fer discursos, el que explica la seva expansió mentre molts el donaven per desaparegut. Les zones indígenes que han adoptat el zapatisme solen estar delimitats per cartells que avisen Aquí mana el Poble i el Govern obeeix, i són àrees on les autoritats han hagut d’acceptar des de fa anys que no tenen el control del territori.

El president de Mèxic, l’esquerrà Andrés Manuel López Obrador, va donar la benvinguda a la creació dels nous municipis autònoms zapatistes perquè, segons va dir, treballen en benefici de les comunitats i pobles indígenes. Però l’EZLN no té cap confiança amb el mandatari que ha promès resoldre les injustícies del país, tal com va quedar palès en l’últim comunicat de l’organització: «Amb el nou capatàs de Mèxic va seguir també la persecució i la mort».

De fet, la campanya d’expansió territorial de l’organització ha estat batejada com Samir Flors viu, nom de l’activista assassinat al febrer que s’oposava a la construcció d’una termoelèctrica impulsada pel Govern de López Obrador. El mandatari ha afirmat en diverses ocasions que aquesta mort tingui alguna cosa a veure amb la seva gestió i ha condemnat el crim. El malestar va aflorar aquest dimarts quan milers d’indígenes van marxar a la capital de Chiapas, Tuxtla Gutiérrez, per protestar contra els grans projectes d’infraestructura del president com el Tren Maia, en considerar que amenacen als seus territoris i al medi ambient.
Els activistes pels drets humans a Chiapas celebren la constitució de nous municipis zapatistes perquè estan resistint davant un govern que no ve ajudant en res als seus drets. Lluny de la letargia, el zapatisme roman arrelat a les muntanyes de Chiapas i disposat a tornar a plantar cara a l’Estat mexicà.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT