Una altra forma de fer?
E l darrer 27 d’Agost ens va sorprendre a la premsa la següent notícia: Salustià Chato, actual secretari d’Estat d’Economia, hauria percebut presumptament remuneracions per part de la Federació Andorrana de Futbol (FAF) quan era director del departament de Pressupost del Govern.
En aquell moment, tots esperàvem una decisió responsable o bé per part del mateix secretari d’Estat (presentant la seva dimissió) o bé per part del ministre i/o Govern actual (cessant-lo immediatament de les seves responsabilitats). Vist que els dos membres que havien de desbloquejar aquesta situació eren membres de Liberals d’Andorra, esperàvem que complirien amb el seu eslògan de campanya i que farien diferentment respecte a com feien els dos anteriors executius monocolors taronges i com ells tant van criticar durant aquells anys, i que prendrien les decisions correctes (farien diferentment respecte a la manera de fer dels membres Liberals de d’Acord amb els seus electors?). Amics i amigues, evidentment si em llegiu sovint, haureu entès que parlo en to irònic, i evidentment, aquella «altra forma de fer» es converteix en la mateixa de DA. (Després s’ofenen quan parlo d’ells com a DA 2.0). Ni Chato va dimitir (va presentar la dimissió però el ministre no la va acceptar) ni el Govern el va cessar; és més, el van ratificar en el seu lloc de treball tant ell com el ministre portaveu, Eric Jover, amb l’excusa de tractar el tema amb seny i amb el cap fred quan tinguin totes les proves necessàries. No us preocupeu que ni revisaran el cas, ni dimitirà, ni el cessaran. Al contrari, buscaran la manera de fer oblidar el tema i que passi com si res hagués succeït. Com els hi agrada aquelles velles costums de DA.
El que més em preocupa és la facilitat amb la qual aquest Govern tripartit es pren les lleis a la seva manera i sense por ni vergonya deixen en el càrrec un senyor que ha comès dues irregularitats importants. Primer, rebia una remuneració per fer una activitat altra que la seva de funcionari, quan la Llei de la funció pública especificava que cap treballador de l’administració pot tenir una altra feina. I sí, senyors, parlem de dues feines, quan rep una remuneració per aquesta mateixa. Si tan involucrat estava i està amb l’esport, doncs que ho faci de forma voluntària i totalment gratuïta, com fem molts de nosaltres.
I segon, aquesta retribució no la va declarar. Dos de dos, però el Govern i el senyor Gallardo s’excusen sota el fals argument de resposta, que Chato és una excel·lent persona i un excel·lent professional. On és la coherència? Ningú posa en dubte la seva persona o la seva professionalitat, sinó que un secretari d’Estat com un polític en general ha de ser EXEMPLE per a tots els ciutadans.
Ens trobem doncs en un cas més de la política de Liberals, que jo resumiria amb una frase del gran Groucho Marx: «Aquests són els meus principis; si no li agraden, en tinc uns altres». Hem passat en sis mesos de pactar amb nosaltres per fer fora a DA a pactar amb ells just després de les eleccions per després practicar allò que ells anomenaven les polítiques de DA. Us he de confessar que és una situació que m’emprenya molt perquè vaig viure en primera persona durant la campanya de d’Acord com ens deien que hem de lluitar per fer fora «aquests de DA», i ara són més del mateix. Però des del Partit Socialdemòcrata continuarem defensant la política per a tothom i aquest n’és un dels exemples: Tots som iguals davant la llei, siguis ministre, secretari d’Estat o un noble treballador del carrer. I continuarem demanant la dimissió tant d’aquell que infringeix la llei com d’aquells que ho defensin, perquè no només falla aquell que ho fa malament, sinó que també aquells que per pur interès polític defensen el que és indefensable. El Govern no és el cortal d’aquesta gent, és de tothom, i jo no vull per a mi un Govern així.