PUBLICITAT

Entre bambolines

El 8 de setembre és un dia especial per a Andorra. Se celebra una de les festivitats més devotes del país on milers de ciutadans (creients i no tan creients) s’apropen fins al Santuari de Meritxell per retrobar-se amb la seva Patrona. És una d’aquelles jornades on prima la germanor i la unitat del poble andorrà. I és que en dies com aquests, aspectes com l’església o la religió acaben passant a un segon pla, tot i ser precisament els amfitrions i l’escenari principal de la jornada. Per descomptat, hi ha gent que viu aquest dia moguda per la devoció i perquè és practicant o creient del món eclesiàstic o religiós. Però també n’hi ha molts que decideixen pujar fins al santuari únicament per donar impuls al sentiment de pertinença a Andorra o perquè tenen un sentiment de fe que els fa participar, encara que vagi més enllà de la «Casa del Senyor». 

Tot i això, avui m’agradaria fer una especial menció a aquells qui tenen un altre motiu per assistir a la diada. Potser no és de més pes, però sí d’igual importància. Em refereixo als meus companys, els periodistes. Hi ha diferents col·lectius o gremis que han d’estar presents en un dia tan celebrat com aquest. Polítics, autoritats, representants socials... I si hi ha tota aquesta presència, òbviament (i com no podia ser d’una altra manera) és indispensable que també hi estiguin els professionals de la comunicació. Ja no només per explicar com s’ha desenvolupat la jornada, sinó també per intentar rascar algun tema i (aprofitant la presència dels personatges importants) donar resposta a moltes de les preguntes que per via institucional no es volen aclarir. I és que, sovint, costa rebre informació per part dels organismes oficials. Per moltes peticions que es facin o importància que pugui tenir un tema, a vegades la informació no acaba circulant. Per tant, dies com els de diumenge s’acaben convertint en una ocasió perfecta per parlar amb aquelles autoritats que s’escapen de la premsa o que no són partidàries de donar explicacions quan la situació no és del seu grat. Tampoc us penseu que tots aquests personatges públics canvien de parer i responen a les qüestions que se’ls demana només pel fet de trobar-se sota un sostre sagrat, però almenys sabem que els toca posar bona cara (hi ha molts ulls que els observen) i intentar esquivar les preguntes amb un gran somriure. És important destacar que, al cap i a la fi, l’únic que busquen els periodistes és donar el màxim d’informació a la ciutadania i procurar que aquesta pugui estar al dia en relació als temes que puguin ser d’interès o que els puguin afectar, sense importar si s’ha de treballar en un dia festiu o si s’ha de viure tota una cerimònia a l’espera de poder parlar amb les persones desitjades.

Faig aquesta petita menció perquè el 8 de setembre és també el Dia Internacional del Periodista. La meva intenció no és eclipsar Meritxell ni treure-li importància a una jornada tan destacada per al país. Només vull recordar la feina que es fa entre bambolines i elogiar als companys que celebraran el diumenge per partida doble, encara que sigui amb el micro, la gravadora o el boli a la mà.  

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT