Comencem!
Amb la diada nacional de la nostra Patrona, la Verge de Meritxell, tornem a la rutina. Es torna a girar la màquina de la rutina per a tots nosaltres i el dia a dia és de nou el que vam deixar aparcat al mes de juny. Deixem les festes majors de costat i tornem a veure l’Andorra habitual, que durant dos mesos ha estat paralitzada, agafar el seu ritme diari. Els que dediquem part del nostre temps a fer política també reprenem el ritme. I és que, com els nens que comencen el curs escolar, nosaltres iniciem el curs polític. Reunions, trobades amb gent i associacions del nostre Principat, i no us enganyaré, encetar la preparació (ara sí de veritat) de les eleccions comunals.
No us enganyaré: no ha sigut un estiu tranquil. Entre l’ensurt de l’esllavissada, el tema del secretari d’Estat, etcètera, hem tingut uns mesos amb ple de temes dels quals ocupar-se. També us asseguro que hem començat a treballar per intentar preparar el màxim de candidatures possibles per a les pròximes eleccions comunals. Amb un sol objectiu: trobar els millors candidats, de tots els àmbits i amb l’objectiu de tenir llistes realment representatives per a totes les parròquies.
El que sí que m’agradaria (em permetreu ser més clàssic i fer com a tothom en aquesta ocasió) és explicar-vos que espero d’aquest curs polític que comença: Hi ha moltes de les coses que ja vaig demanar el principi del curs polític passat, i que el Partit Socialdemòcrata tant a escala nacional com en l’àmbit parroquial amb els nostres representants ens hem fet un fart de reclamar i de donar solucions, però com ha sigut costum amb DA i com sembla que ho continua sent amb aquest Govern tricolor, ni ens escolten ni tenim previsió de què ho facin.
Així doncs, espero que d’una vegada per totes en aquest curs polític trobem una solució real al problema dels lloguers. Ja no és només qüestió de prevenir, sinó que ja és, i des de fa molts de mesos, una crisi social que ha obligat a molts dels nostres habitants a buscar alternatives com anar a viure amb familiars o a pisos que no corresponen a la seva necessitat o simplement buscar-se un fora de les nostres fronteres (Tothom coneix algú que ha degut marxar a la Seu a viure per la impossibilitat de trobar un pis mitjanament digne per a viure amb la seva família). També m’agradaria que els nostres governants toquin de peus a terra i adaptin els sous a les nostres realitats socials. La posició del Partit Socialdemòcrata és molt clara: el sou hauria de ser mínimament de 1200 euros per tenir una vida digna.
També espero i desitjo un govern per a tothom, no només per a uns quants. Ens hem de recordar dels nostres cossos especials i dotar-los d’eines (Bombers, Policies, Infermers, professionals de la sanitat en general, duaners, etc. ) En definitiva aquells que busquen que tinguem una vida més tranquil·la i segura.
Finalment, i pensant ja en les eleccions vinents comunals, espero i desitjo tenir governants que representin realment la nostra població i/o parròquia i representin realment les nostres eleccions. (Tots sabem d’on venim).
No us mentiré: Sé que és molt difícil vist l’historial que tenen, però a les darreres eleccions generals ja vam veure un petit canvi i espero i desitjo que els nostres governants siguin conscients del que volem per al nostre país, i que l’inici del curs vinent comenci dient que poca cosa tinc a demanar, perquè tot o gairebé tot funciona molt bé. I no us enganyaré si us dic que m’agradaria dir que els governants responsables d’aquest canvi siguin uns de color vermell amb les sigles PS. Bon inici de curs i endavant sempre endavant.