PUBLICITAT

Sota la catifa

Toca posar-se els millors vestits de gala, treure la pols a les estatuetes i fer la millor actuació institucional possible. Avui és el gran dia. Arriba Emmanuel Macron, copríncep d’Andorra i actual president de la República Francesa. No hi ha temps per a la improvisació. Macron estarà al país durant un dia i —des de fa setmanes— té programades totes i cadascuna de les passes que farà mentre estigui al Principat. No m’estranyaria que fins i tot tingués planificades les pauses per anar al bany. A més, tots els moviments els farà acompanyat de diferents agents de seguretat (forans i del país) i de nombroses autoritats. Aquest desplegament no és pas nou, cada vegada que un copríncep ha vingut a visitar el país (sobretot si és francès) s’han posat en marxa diferents protocols i mesures de seguretat. I és que com bé diuen, val més prevenir que curar... També és cert que el fet de voler treure pit i fer honor a una de les qualificacions que Andorra té més estima (ser un dels països més segurs del món) també hi té molt a veure. I la veritat és que no hi ha millor manera de mantenir aquesta qualificació que fent un gran desplegament. O almenys, tot el gran que pot ser per a un país com el Principat. Però aquesta no és l’única medalla que es vol seguir polint. Al llarg de la visita de Macron, els diferents responsables i representants del país segurament voldran lloar altres qualificacions que (interiorment) es relacionen amb Andorra, encara que siguin autoimposades. Com que és un dels països amb millor qualitat de vida, que té grans oportunitats laborals i que disposa d’un sistema sanitari eficaç. Això sí, dubto que per exaltar aquestes qualitats passin per la Gavernera, Càritas o el despatx del Raonador del Ciutadà, no fos cas que al copríncep li donés per revisar les desenes d’expedients que arriben a la taula del Raonador (sobretot els relacionats amb l’habitatge) i s’adonés que no tot és tant de color de rosa com es vol fer veure. 

I és que al cap i a la fi, les visites com les de Macron rarament serveixen per canviar veritablement les coses. Les intencions sempre hi són: apropar relacions, parlar de temes d’interès per ambdós països, proposar col·laboracions... Però com bé va expressar François Hollande durant la seva darrera visita (quan llavors era copríncep), els assumptes de França són de França i els d’Andorra dels andorrans. L’expresident va deixar clar que no s’immisciria en la política interior del Principat, i que, per tant, els problemes interns que pogués tenir els hauria de solucionar per si sol. I no el culpo. Prou difícil deu ser gestionar el territori francès com per haver d’estar també pendent dels veïns. I el mateix passarà amb la visita d’avui. Tot seran somriures, fotos de postureig i discursos d’unió. Però de pràctica, res. Això sí, després no es poden canviar qüestions de vital interès pel país (com l’avortament) per la postura dels coprínceps (almenys d’un d’ells)... Davant d’aquesta situació, potser caldria amagar menys la brutícia sota la catifa i apostar més per un canvi eficaç i significatiu del sistema governamental. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT