Estefania Gracia Periodista

demanar és fàcil. No costa gaire sumar-se al tren de les lamentacions i reclamar canvis. Es poden reclamar millores des de casa, asseguts davant d’un ordinador o a través del mòbil deixant comentaris a les xarxes. També es poden posar queixes de forma presencial a l’Administració o a l’òrgan que escaigui (això potser ja costa una miqueta més...). Es poden buscar mil i una formes de queixar-se. Aquest fet és totalment respectable i —a vegades— lloable. Tothom té dret a expressar la seva opinió i a demanar millores si així ho creu convenient. Ara bé, què passa quan es demana a tort i a dret i no es fa res per contribuir a les millores que tant s’estan reclamant? És més, què passa si a més de no contribuir també s’actua de forma negativa? La veritat és que aquesta actitud forma part del dia a dia de molts i es pot arribar a plasmar sobre moltes queixes o demandes socials que es fan a escala internacional. Avui, però, m’agradaria centrar-me en el món animal i en les incongruències que es viuen. I no ho dic pels de quatre potes, sinó pels de dos, que malauradament pensen i actuen com si l’evolució no anés amb ells. 

Estic farta d’escoltar queixes sobre tot el que manca a Andorra en relació als cans i, alhora, veure com uns quants (perquè no són pocs) no són capaços ni de recollir els excrements del seu gos. Sé que generalitzar no és cosa de savis. També sé que molts dels qui reivindiquen millores són els primers a recollir totes i cadascuna de les tifes que bonament deixa el seu company pelut. I és que recordem que la responsabilitat de no deixar ADN caní sobre la calçada és únicament de l’ésser humà. Perquè creieu-me que si ells (els gossos) poguessin, el recollirien. No en tinc cap dubte. Bé, tornant al tema. 

Faig una crida col·lectiva i demano als impresentables que no recullen les tifes que tinguin més solidaritat i facin el favor de recollir-les. Per actuacions com les seves, sovint acaben pagant justos per pecadors. I és que és molt trist veure com les poques zones que tenim per a cans estan plenes de tifes i brutícia (cigars, papers, embolcalls...). Oferint aquesta imatge, com han d’habilitar més espais? Trobem excrements per la via pública, que ja em sembla un desvergonyiment. Però és que també en trobem a les zones que han estat habilitades especialment per als peluts. En tots i cadascun dels pipicans hi ha cartells explicant el funcionament de l’espai i recordant que tot i ser una zona creada especialment per a les necessitats dels cans, les tifes, sí o sí, s’han de recollir. Oi que a tothom li agrada utilitzar un bany que estigui en condicions? Doncs no ens enganyem, per molt que siguin animals, els gossos tampoc volen anar trepitjant excrements a tort i a dret mentre busquen un petit racó on desfogar-se. I és que no és un, ni dos, ni tres. Són tots i cadascun dels pipicans. No hi ha dia que no comptabilitzi (com a mínim) cinc tifes noves. Jo no era partidària de dur a terme la prova de l’ADN caní. De fet, en el seu moment vaig criticar el projecte i vaig posar en dubte la seva eficàcia. Però la veritat és que amb insolidaris com aquests, començo a pensar que potser no és tan mala idea.