PUBLICITAT

El consumidor no sempre té la raó

El passat mes de juliol es va portar a terme una campanya per promoure l’ús de les bosses reutilitzables en la compra de fruites i verdures. A primer cop d’ull, veient l’interès per aconseguir-les -malgrat que les «preuades malles de cotó» es venen àmpliament per Internet-, va resultar un èxit. Les compres dels dies posteriors, però, van fer planejar una senzilla pregunta pels caps de què ja les utilitzàvem abans i dels dependents dels establiments que hi van participar en la jornada: on són les bosses?!

Costa molt de creure que puguem ser una societat tan ximple com per anar a recollir amb fervor quelcom necessari i gratuït per a després no fer-ne cap ús. O és que les bosses estan sent utilitzades per ficar-hi roba especialment delicada a l’hora de fer la bugada, les pinces per estendre-la o per endreçar la roba interior als calaixos?

M’agradaria pensar que alguna reflexió positiva va sorgir d’aquella diada. Segur que algunes persones s’han replantejat la seva forma de comprar i, potser, fins i tot, hi ha d’agosarades que en fan ús actualment. D’altres, però, simplement hauran recollit el material a l’espera que se’ls n’imposi la utilització. Al Govern li tocaria prendre nota i, potser, entendre que s’ha d’invertir molt més temps a explicar bé el sentit i els objectius de certes accions perquè siguin realment eficaces. Si alguna qualitat és necessària per resoldre el gran problema de l’abús del plàstic, és la tenacitat.

Davant la pregunta de per quina raó s’abusa tant del plàstic, molts establiments sembla que ho tenen tot justificat dient que el client vol això o vol allò. I quan se’ls respon a aquests mateixos operadors que, malauradament, al client se l’ha d’educar, salten de nivell per dir que són els proveïdors els que serveixen d’una manera concreta (llegeixi’s «amb la utilització profusa de plàstic»), com si realment no disposessin de mecanismes -sobretot els de dimensions més importants- per exigir una determinada presentació.

Doncs no, senyors, no! El client no sempre té la raó. I els responsables dels establiments han de ser prou valents i estar suficientment conscienciats per no defallir en les iniciatives que puguin emprendre per reduir el plàstic. El fet de posar el nostre granet de sorra per intentar reconduir la nefasta gestió que com a societat de consum estem portant a terme no pot estar condicionat únicament per l’economia, sinó que ho hauria d’estar també per l’ètica i, en definitiva, per la responsabilitat envers les generacions actuals i futures.

I els comerços que ja es troben en aquesta línia de responsabilitat social, aquells que ja treballen amb productes ecològics, haurien d’anar un pas més enllà i treballar per oferir productes orgànics envasats sense plàstic, perquè no deixa de ser realment inquietant la contradicció que existeix a l’oferir un producte saludable en un envàs que enverina el món.

Per tant, s’ha de fer un esforç per argumentar com cal les decisions preses a favor del benestar comú. No és suficient amb implementar-les i deixar que els empleats esdevinguin abanderats de la causa -que defensaran amb més o menys convicció segons el seu propi posicionament i informació-, per desistir després d’una mica de resistència per part dels clients. Perquè al client -al client inconscient, és clar-, li «fa pal» haver de tallar del manat dos plàtans i s’estima més prendre la barqueta de porexpan retractilada que li farà guanyar, potser, cinc segons. Perquè ja se sap que el «temps és or»; però obliden que també ho és pel planeta. I potser quan pren alguna beguda en una pastisseria posa mala cara si no li ofereixen una palleta, perquè li sembla més divertit beure d’aquesta manera. Si els responsables dels establiments es deixen guanyar per aquest tipus d’arguments tan irresponsables i infantils, tan poc informats a l’era de la informació, potser és que no estan prou convençuts.

El que hi creu realment que és necessari actuar de forma urgent, activarà els mecanismes per fer valdre els principis del seu negoci difonent missatges del tipus «aquest establiment no disposa de palletes perquè ens preocupa el teu món» o «estem orgullosos de servir-te les begudes sense plàstic» o «perd alguns segons més fent la teva compra per regalar-se’ls al planeta». Semblen frases molt trillades, quasi de propaganda naïf, però ben necessàries.

El consumidor té el dret de poder escollir, i la seva decisió sempre comporta conseqüències -sovint compartides per tota la comunitat-. Tanmateix, davant l’elecció «incorrecta» d’un ciutadà, moltes vegades la societat no es queda de braços plegats. Igual que no permetem la conducció per sobre de certs límits de velocitat o sota certs nivells d’alcohol, argumentant la seguretat dels conductors, no permetem compres irresponsables, i argumentem la seguretat del planeta.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT