Estefania Gracia Periodista

Poques poblacions de menys de 10.000 habitants poden presumir d’haver acollit uns Jocs Olímpics. L’espectacularitat dels JJOO i l’aparatositat que envolta una celebració tan aclamada com aquesta se sol vincular a les grans metròpolis, a les zones més poblades i als grans referents urbanístics a escala mundial. Però la Seu d’Urgell, petita com és (i cal destacar que llavors, l’any 1992, encara era més reduïda) va ser capaç d’acollir, durant quatre dies, les proves de piragüisme dels JJOO de Barcelona. La capital catalana va ser l’amfitriona destacada, per descomptat, però La Seu no es va quedar enrere. Tenint present els recursos del, llavors, poble (on els habitants gairebé no arribaven als 10.000) i la poca experiència en acollir esdeveniments de tal magnitud, podríem dir que la Seu ho va brodar! Prova d’això és el reconeixement que encara avui dia se li atribueix a la petita amfitriona i la medalla que des de llavors porta penjada amb orgull, on (amb lletres majúscules) s’hi pot llegir «La ciutat del piragüisme». Des de l’any de glòria, el Parc Olímpic del Segre és, de forma periòdica, l’escenari de diferents jornades i esdeveniments relacionats amb el piragüisme i el ràfting. Sense anar més lluny, aquesta setmana s’està celebrant el Campionat del Món de Piragüisme, on s’hi decidiran el 80% de places per a la competició d’eslàlom dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020. Per tant, no és poca cosa. I si volguéssim fer una mica de memòria, podríem destacar que des dels JJOO de Barcelona, la Seu ha acollit els Mundials de 1999 i 2009, un Campionat d’Europa, 18 Copes del Món ICF i desenes de competicions nacionals i internacionals.

El més lloable de tot és que aquesta trajectòria que avui dia celebrem amb tanta alegria té els seus orígens en una època marcada per la tragèdia. Diuen que després de la tempesta sempre surt el sol. I així va ser. L’any 1982 unes riuades van arrasar la zona de la Plana de Llevant i van inundar part de La Seu provocant nombroses destrosses. Els desperfectes que va causar el riu Segre i els ànims de ressorgir van servir per transformar la ciutat i convertir les febleses en fortaleses. Els horts i les barraques de les zones inundades van desaparèixer, però, alhora, la ciutat va guanyar un nou espai i va aprofitar la nova canalització del riu per construir el que avui coneixem com a Parc Olímpic. Aquests 20 anys han servit per mostrar la gran evolució que ha viscut la Seu i la voluntat de superació dels seus habitants, que ja superen els 13.000. Part d’aquest creixement es deu a l’esperit esportiu de la ciutat. Perquè no ens enganyem. El sector industrial és escàs, només hi ha una fàbrica. I els negocis tampoc és que visquin el seu millor moment... Però si podem presumir d’alguna cosa (sí, per si no ho havíeu endevinat, sóc urgellenca) és dels equips esportius i de la natura que envolta la ciutat. Som un referent en el piragüisme, en el basquet femení no ens va gens malament, en el patinatge també ens defensem força bé... I quan es tracta d’espais verds, la Seu també és un gran punt de partida. Estem ubicats entre dos parcs naturals i disposem de nombrosos camins de muntanya. Per tant, tot i la petitesa de la ciutat, cal destacar la grandesa dels esdeveniments que acull i la bona amfitriona que és. Per tant, cal cuidar i fomentar aquestes fortaleses, perquè al cap i a la fi, campionats com els d’aquesta setmana són part de la riquesa econòmica, cultural i patrimonial de la ciutat.