PUBLICITAT

En què invertim?

No voldria estar a la pell de cap ministre ni conseller de Finances. Els números no han estat mai el meu fort i quan veig segons quines xifres em marejo. Deu ser cosa de ser pobre. Si fos rica, suposo que els zeros a la dreta no em generarien un problema, al contrari! Però si parlo de números, és perquè els darrers dies, amb el debat que s’està generant al voltant de la famosa unitat de radioteràpia m’han vingut algunes reflexions al cap.

Us diré que puc entendre les dues postures. La d’Assandca, familiars i malalts que reclamen poder fer els tractaments al país, i la del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, que no veu clara la inversió i no deixa de repetir que no tindríem la darrera tecnologia i que tampoc hi ha suficient massa crítica per utilitzar-la durant una jornada completa, i, suposo, amortitzar-la en uns terminis raonables. No puc negar raó ni a uns ni a l’altre. Com a la majoria de gent m’ha tocat viure el càncer de prop. I sé el que és un trasllat diari durant un mes d’un pacient de més de 80 anys des d’un petit poble del Berguedà fins a Manresa per rebre el tractament. Trajecte de tres quarts d’hora, molt menys que Andorra-Barcelona, però igual d’incòmode i pesat. Qui pogués tenir-ho al costat de casa! 

Més enllà de totes aquestes consideracions, potser cal preguntar-nos en què invertim. Per què estàvem disposats a gastar-nos 39 milions d’euros en el The Cloud i, en canvi, costa tant destinar diners a la radioteràpia? I cito el The Cloud perquè és el primer que em ve al cap quan es tracta de xifres tan elevades, però segurament podríem fer una llista ben llarga d’inversions astronòmiques que s’han fet i potser no eren necessàries o altres, que sense ser tan elevades, han estat diners perduts perquè el projecte ha acabat quedant en no res.

Soc incapaç de donar un sí rotund a la compra de la màquina de radioteràpia de protons que Assandca diu que costaria 40 milions d’euros. Però sí que m’agradaria veure més debat a l’hora de decidir a què destinem els diners públics. Volem ser un país capdavanter? Molt bé, però en què? Hem de pensar més en els turistes que en els serveis que poden requerir els residents al país? Podem assumir una despesa, a priori desorbitada, però sent capaços d’atraure massa crítica dels territoris veïns per donar un ús complet a la unitat de radioteràpia? Són preguntes amb múltiples respostes, totes legítimes i que segurament més sovint ens hauríem de plantejar tots plegats per entendre moltes decisions.

Dir que no a la demanda dels malalts de càncer i els seus familiars, pot semblar d’algú amb poca sensibilitat, cas que no crec que sigui el del ministre Benazet. Però potser, si veiéssim més reflexió a l’hora d’escollir inversions i no haguéssim de conviure amb propostes que posen els pèls de punta a qualsevol que és conscient que al país hi ha qui passa veritables dificultats econòmiques, entendríem millor algunes decisions que segur que estan ben fonamentades.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT