Elisa Dezvas Periodista

LLa polèmica imatge de Maria Antonieta, la reina que va acabar decapitada per la Revolució Francesa, s’ha convertit amb el temps en una icona cultural despolititzada, com recorda una exposició a la Conciergerie de París, on va viure tancada en una cel·la els seus últims dies.
En els últims 20 anys, la figura de Maria Antonieta ha renascut gràcies a les arts escèniques i visuals que transformen a la reina destronada en una dona moderna, autònoma, sota el paper de pobra nena rica. Amb més de 200 obres, la mostra Maria Antonieta, metamorfosi d’una imatge recorre la vida d’aquesta dona amb objectes històrics del segle XVIII que reflecteixen la mirada dual, entre adoració i repudi, que suscitava la monarca. I per a il·lustrar la relectura que s’ha fet del personatge, recorre a un extens i recent material audiovisual.

La figura de Maria Antonieta ha despertat l’interès d’amplis espectres de la societat i la cultura, que han interpretat i revisitat moments de la vida de la reina creant una àmplia i variada gamma de productes artístics i de consum entorn del personatge, que ha mutat al llarg de la història.
Les obres decisives que retraten la nova figura de Maria Antonieta són la sèrie pispa La Rosa de Versalles (1972), de l’autora japonesa Riyoko Ikeda, la biografia publicada per la historiadora anglo-irlandesa Antonia Fraser el 2001 i la pel·lícula homònima dirigida per Sofia Coppola el 2006.

El comissari de la mostra, Antoine de Baecque, veu un succés clau per a la construcció del personatge en la mort de Diana de Gal·les: troba punts en comú entre Lady Di i la nova Maria Antonieta. Lady Di es va emancipar de Buckingham, va mostrar la seva independència, va viure els seus amors, va criar als seus fills. Són princeses de la cultura i de la bellesa, considera De Baecque.

«Riyoko Ikeda, Sofia Coppola, Kate Moss, Madonna... totes són dones que reconeixen a Maria Antonieta, no una icona prefeminista, però sí un reflex d’una dona jove moderna. Hi ha un sentit de modernitat, de l’afirmació de ser dona, que passa del final del segle XVIII als nostres dies», afegeix. El retrat Maria Antonieta i la Rosa, pintat per Elisabeth Vigée Le Brun en 1783, manifesta la sensibilitat de la reina per la bellesa, en una espècie d’al·legoria contra les tradicions de la Cort de Versalles, en forma de flor, i defineix la imatge de la dona sobre la qual es construirà la celebritat actual.

Convertida en reina de França, la princesa austríaca va ser un dels personatges històrics més detestats per ser considerada malbaratadora, frívola i capritxosa. La distingida i bella dona va servir tant com símbol per als monàrquics com el seu cap ho va ser per a la celebració de la República. Un dels fetitxes neix de la fascinació mòrbida pel cap tallat en la guillotina. Com a triomf polític apareix en gravats i quadres del segle XIX i amb una connotació kitsch o gore en els treballs d’art contemporani.

Una vegada més el cap de la reina és objecte de culte, les seves extravagants i immenses perruques treballades amb el seu perruquer Leonard Autié van passar de ser motiu de mofa i crítica a convertir-se en referència en el món de l’art, la publicitat i la moda.
Tal era la seva imatge mefistofèlica entre els revolucionaris que alguns il·lustradors no van dubtar a representar-la en dibuixos pornogràfics de l’època per acompanyar textos que parlaven dels «furors uterins» de la reina.

La seva fascinació per la moda i els vestits confeccionats amb la seva costurera Rose Bertin van fer germinar l’alta costura i la seva imatge ha estat homenatjada per marques de la talla de Dior, Chanel, Dolce & Gabanna o Vivienne Westwood, contribuïnt a la creació d’una Maria Antonieta producte de masses i consum.