Lluís Serra Provocador Digital i Comunicador

A principis de juny d’aquest any vaig «fitxar» com a orientador professional per a la multinacional Zeno Quantum i després de passar-me els tres mesos d’estiu formant-me al programa meorienta, he arribat a la conclusió que la carrera professional d’una persona comença en el període final de l’educació secundària, justament en el moment de decidir els estudis superiors. El moment de triar un batxillerat condicionarà el grau universitari de l’alumne i, de rebot, la seva professió.
En el moment d’aquesta important decisió la majoria dels alumnes s’agrupen en dues àrees.

El 75% són els que trien per passió; que és igual al fet que «m’agrada el futbol i faré INEFC», mentre que el 25% ho fan per condició: El teu pare és advocat i diu que tu també ho seràs.
Actualment l’orientació es realitza sempre a l’escola i no va més enllà de passar un test, del consell del tutor segons les notes acadèmiques o visitar alguna fira d’universitats. Aquesta forma d’orientar i triar té conseqüències catastròfiques. Aproximadament, el 19% dels estudiants a Espanya abandonen el grau universitari el primer any que comencen i el 43% ho faran en els següents 3 anys.

Això indica que 3 de cada 4 alumnes no acaben els estudis superiors. 
Cal començar ordenant les coses de manera correcta i per això la solució a aquesta situació dels nostres joves passa per un procés d’orientació holístic, on s’han de tenir en compte tots els aspectes relacionats amb l’alumne per situar-lo a continuació com a protagonista únic del seu futur. L’objectiu és situar l’alumne en el centre del seu propi procés d’orientació, liderat per un orientador professional aliè al seu entorn i on s’utilitzarà ciència i tecnologia avançada, big data, algorismes i intel·ligència artificial i en què hi participaran de manera directa el propi alumne i els seus pares, com a grans estrategues del futur dels seus fills.

El procés d’orientació comença en la recollida informació per introduir-la en la plataforma tecnològica única al món i que permet, entre altres coses, realitzar una avaluació 360º. La recollida de dades mitjançant big data acaba obtenint les més de 3.000 dades d’un alumne i generarà els càlculs de ponderació i els mostrarà a un tècnic orientador com una dada única.
El següent pas és realitzar una entrevista amb l’alumne per auditar i confirmar les dades. El mateix farem amb els pares, on a més es valoraran les expectatives i els recursos de la família per convertir-los en oportunitats per a l’alumne. El resultat final d’aquestes entrevistes és la creació de l’ADN professional de l’alumne.

La nota projectada la compararem amb totes les notes de tall de tots els graus de totes les universitats, els seus mèrits, els seus gustos o preferències, la seva família, l’entorn socioeconòmic o el centre educatiu al qual va el seu perfil en un entorn 360º i el seu acte-coneixement. Aquesta nota surt del seu expedient acadèmic, on es realitzen unes mètriques de creixement per a cada matèria.

Aspectes com els seus mèrits esportius, artístics o idiomes, els seus hobbies i interessos, el seu perfil personal des d’una valoració 360º i la seva pròpia auto-valoració són punts molt importants a l’hora d’orientar. El tècnic orientador, ja sense l’alumne, arrencarà l’eina d’orientació, on els algoritmes busquen entre les 1.300 professions que més encaixin amb les dades introduïdes anteriorment. D’aquesta matx en preselecciona 4 pel seu talent, 2 pels seus interessos i 2 per STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). L’orientador professional pot realitzar canvis i tornar a recalcular l’operació gràcies al sistema d’intel·ligència artificial.

El sistema associa per a cada professió un itinerari acadèmic predefinit que el tècnic pot canviar, introduir conclusions personalitzades i del qual en surt un informe de cada alumne. L’informe consta d’un primer apartat del seu talent amb 10 intel·ligències. La concatenació del codi de cada intel·ligència acabarà creant el codi intel·lectual com a primera part de l’ADN. En l’informe no hi ha nivells, sinó principals fortaleses. 

El segon hard skills és el resultat del codi intel·lectual. El tercer correspon als àmbits competencials, amb un total de 80 dividides en 9 àmbits. I finalment hi ha els soft skills: per a cada competència apareixen les que s’han identificat l’alumne i que la seva ponderació supera el 50%. En ella apareixen els rols de les persones que han valorat positivament aquesta competència en els seus 360º. El resultat és el codi competencial. En aquest apartat l’alumne sempre obté un augment d’autoestima, en descobrir molts aspectes que defineixen el seu talent i que no se li havien valorat anteriorment, com també altres aspectes que el seu entorn coneixia d’ell i dels quals no n’era conscient.

L’ADN és la representació alfanumèrica del talent d’una persona, conjunt d’atributs que li permet fer millor unes coses que unes altres. En l’informe apareixen 8 plans de carrera: 4 per talent i que contestessin a la pregunta Què és allò del que en sabria millor? També hi apareixen dues respostes per interessos, que responen a la pregunta Què és el que m’agradaria fer? i 2 per STEM i que contesten a la qüestió: De què hi haurà més feina en el futur?

Cada pla conté el millor àmbit professional per a cada professió i conté informació de l’àmbit, la professió, el grau o el cicle formatiu, les universitats ressaltades per rànquing, la universitat amb la nota més alta i més baixa, la mitjana d’accés, la nota projectada i les optatives del batxillerat que ponderen per al grau. A la part competencial hi apareixen aquelles variables que no s’han identificat i que es necessitaran per aconseguir un 100% d’èxit professional.

En el pla personal hi apareixen dividides en tres àmbits les competències de millora, que són les que els participants del 360º han recomanat que hauria de millorar l’alumne. En la mesura que un estudiant avança, cada decisió que pren condiciona el seu futur. Haver triat un grau que més tard s’abandona provoca que potser no es tinguin els coneixements per començar-ne un altre de diferent. Si un universitari deixa Dret i vol passar a Enginyera, potser hi haurà coneixements en Matemàtiques o Física que no tingui. Per tant només es podria solucionar passant un temps estudiant allò que hauria d’haver fet en el batxillerat per tornar a presentar-se a la selectivitat. El mateix passa si no té prou nota de la part comuna de la selectivitat i necessita la nota de les optatives.

El canvi de grau molt possiblement farà que hi hagi crèdits de matèries que s’han cursat que no s’aprofitessin. A més, és possible que la universitat no faci el nou grau, aspecte que l’obligarà a presentar un canvi d’expedient a una altra universitat.
El resultat serà una gran quantitat de diners malgastats en matrícules, viatges, lloguers o que no es recuperaran. Però el més important és el que causarà en la part personal, que sovint acaba amb desmotivació per continuar o una baixa autoestima de l’alumne.