PUBLICITAT

Adaptar l’educació per als reptes del futur

Vivim en una societat on l’èxit monetari, la vergonya del fracàs, el rendiment, la competència, l’egoisme, la perfecció i l’estrès s’imposen de manera insidiosa i creen sovint estralls. Aquest és un fenomen social que mereix tenir una major reflexió i atenció, perquè té un impacte directe sobre la nostra salut, el nostre benestar i la nostra felicitat. De fet, es pot constatar un augment de les malalties cròniques, de la depressió coneguda com a Burn-out, pel que fa a la vida laboral i familiar, i de depressió infantil.

Gràcies a les neurociències podem saber que quan estem estressats o enfadats el nostre cos produeix una hormona anomenada cortisol, també coneguda com l’hormona de l’estrès. Els científics han demostrat que la sobreproducció de cortisol és un verí pel cos. Per exemple, cal saber que el cos necessita una hora per eliminar el cortisol produït durant un minut d’enuig. Això es deu al fet que l’efecte que té aquesta hormona de l’estrès sobre el cos és disminuir la resposta del nostre sistema immunològic. Però no només té aquesta conseqüència, sinó que aquesta emoció «negativa» pot provocar engreixament i desencadenar a llarg termini en malalties cròniques. És a dir, repercuteix directament de manera negativa sobre la nostra salut.

Per aquests motius, caldria aplicar els resultats dels estudis de les neurociències per tal de construir una societat sana amb empatia, amb ciutadans feliços, resilients, solidaris i amb ganes de millorar com a persones. Però com es pot aconseguir aquest repte? Sols hi ha una manera: des de la base, educant els nens i les nenes. Els éssers humans som el fruit dels nostres aprenentatges.  «L’educació és l’arma més poderosa del món», deia Nelson Mandela.

Tot és possible en el món educatiu i per això cal mirar els països que han tingut resultats en la matèria i inspirar-nos en ells. Com per exemple les escoles de prestigi, que utilitzen l’error productiu com a motor d’aprenentatge, o bé el cas d’Anglaterra, on moltes escoles en el seu pla d’estudis han incorporat classes de meditació i respiració profunda, un mètode eficaç i científicament demostrat que ajuda a generar benestar i millora el funcionament del sistema limfàtic. Si mirem cap al sud, hi ha l’exemple de les Illes de Canàries, on des de fa ben poc s’imparteixen classes d’educació emocional.

Dinamarca també és l’exemple de bones pràctiques educatives, proclamat «país més feliç» del planeta l’any 2016. Pel que fa a l’educació, és interessant veure que a Dinamarca el 1993 es va instaurar per llei la integració d’una nova assignatura obligatòria en el temari escolar: «l’assignatura de l’empatia», que s’imparteix una hora setmanal als centres educatius als alumnes a partir dels 6 anys fins als 16 anys.

L’empatia és la capacitat d’entendre i sentir-se identificat amb els sentiments i les emocions d’una altra persona o d’un grup de persones. Com s’imparteixen els cursos d’empatia a Dinamarca? Durant aquestes classes, els nens han d’expressar les seves emocions a través d’imatges i escoltar les dels altres. Amb el principi de no judici, l’alumnat formula els seus sentiments i intenta trobar una solució, en cas que un dels companys de l’aula tingui un problema, per tal de donar-li suport.
En la societat actual, cada vegada més egoista i menys empàtica, aquests moments de comunicació i de comunió amb la resta de persones no són un luxe, sinó una prioritat.

Un estudi realitzat per la Universitat de Michigan als Estats Units mostra que els estudiants universitaris d’avui en dia són molt menys empàtics que els de la dècada dels 80 i 90. Quin és el motiu? L’explosió del narcisisme i el regnat de «jo, i jo». El resultat més alarmant d’aquest estudi és que a un de cada tres estudiants universitaris se’ls diagnostica depressió.

Segons les neurociències, s’observa un impacte positiu de l’empatia sobre els éssers humans. Aquest àmbit d’estudi demostra que l’empatia canvia el cervell a escala emocional i intel·lectual: les hormones produïdes, els camins neuronals, mielina, les estructures cerebrals i l’expressió dels seus gens. D’altra banda, també promou les seves capacitats cognitives com la comprensió, la memòria, la millora de l’aprenentatge, la motivació i la creativitat.

És a dir, l’aprenentatge de l’empatia, la resiliència, la intel·ligència emocional, la gratitud, l’error productiu i dels bons hàbits de salut a l’escola -com la respiració profunda i l’esport diari- aportarien, sense cap mena de dubte una percepció diferent de la dificultat acadèmica i conductual i, per tant alleujaria el clima de l’aula.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT