Quatre anys al servei dels ciutadans d’Encamp
Han estat quatre anys, de moment, els primers i últims, assumint les funcions de consellers del Comú d’Encamp. Aquestes darreres eleccions comunals ens han fet tornar a aflorar els records de la nostra primera experiència política ara fa quatre anys, i ens han fet somriure. Han estat quatre anys de servei a la nostra parròquia que ens deixen un regust agredolç. D’una banda ser consellers de comú és una experiència enriquidora que recomanem a tothom que vulgui treballar per a millorar les coses i de participar en la gestió de l’interès comú. Per l’altra banda ens queda la frustració de no haver pogut fer el que estàvem convençuts que es podria haver fet i tirat endavant.
No hi ha dubte que no és el mateix estar a la majoria, governant, que a la minoria, o sigui, a l’oposició. De fet, si recorden, el valor d’aquest rol va crear, just al principi del mandat, el primer conflicte quan es va decidir que els consellers de la minoria cobraríem menys que els de la majoria. Així va ser i així ha estat al llarg d’aquests quatre anys. El cert és que amb els consellers del PS+I vàrem fer, a partir de llavors, un front comú davant d’aquesta i de ben nombroses altres qüestions amb les quals no vàrem estar d’acord, esmentant com a més destacable, el famós acord d’intencions entre SAETDE i el Comú d’Encamp que havia de materialitzar-se tres mesos després de la seva signatura i que com vàrem vaticinar no ha arribat a bon port.
De fet, ens satisfà veure com finalment SAETDE i el Comú semblen acceptar i encarrilar llurs actuacions vers una opció que des de la minoria ja vàrem proposar en el seu dia i que ara sembla podria desencallar la situació: una renúncia a la concessió restant i l’adjudicació d’una nova concessió. Però no és una solució fàcil i convé seguir-la de ben a prop.
Tot i que els inicis van ser durs i les divergències amb l’equip comunal que ha governat ha estat intenses en temes com ara el Prat Gran, també hem participat de forma constructiva i hem aportat idees i algunes opcions de solucions i de millora. Per tant, quan finalment la corporació va decidir a mig mandat encomanar aquest estudi que ajudés a la definició d’un pla estratègic de dinamització de la parròquia, vàrem acordar donar-li suport tot i les dificultats inicials. El resultat va ser tan satisfactori per a tots els grups polítics comunals que vàrem acordar treballar plegats en la seva implementació i comprometre’ns políticament en la seva continuïtat més enllà d’aquest mandat. Aquest és un bon exemple com quan l’objectiu és millorar la situació de la parròquia de vegades els camins de la majoria i la minoria es troben i es pot treballar plegats mirant cap al futur. També és cert que els camins no segueixen el mateix recorregut, de vegades es creuen, s’uneixen, es separen i potser es tornen a trobar.
Els nostres camins en la política comunal, ara per ara, s’acaben aquí i no volíem tancar aquest capítol sense agrair, moltíssim, la confiança que els nostres electors van dipositar en nosaltres en el seu dia, desitjant haver pogut complir amb llurs expectatives. A tots ells moltes gràcies per oferir-nos aquesta oportunitat. Desitgem també, sincerament, els millors encerts al nou equip comunal, majoria i oposició, que treballaran segur perquè Encamp pugui esdevenir, de nou, el cor d’Andorra.