Deures comunals
Ja fa un mes que els nous equips comunals s’han posat oficialment en marxa. Passat el jurament de Sants Innocents i havent paït el raïm de Cap d’Any, s’obren uns dies de presa de contacte, orientació i aprenentatge de tots aquells que entren per primera vegada en una corporació pública. Feina és també la dels reelegits, de guiar els novells a familiaritzar-se amb el dia a dia del que significa representar a tota una parròquia. Però el temps és or, i més quan de la teva gestió en depèn el benestar dels ciutadans i el bon desenvolupament de la Parròquia.
Posaria la mà al foc que en aquest breu període de rodatge, pràcticament tots els nous consellers hem passat per una fase de crítica introspectiva en la qual et preguntes: «Ho estic fent bé?», «Què hi faig aquí?», «Estaré a l’altura?»... Però quan hi penses fredament, arribes a la conclusió que aquests dubtes són molt positius. Com diria Rocky, «la por és la teva millor aliada». Si t’envaeixen aquests sentiments significa que tens el neguit i la necessitat de fer-ho bé, qüestionar-te els teus límits ha de servir per superar-los i confio que tots plegats no deixem mai de qüestionar-nos diàriament; voldrà dir que seguim al peu del canó per procurar el millor per la parròquia.
A CC+DA+L’A tenim enguany una sèrie de responsabilitats afegides. Hem de ser la nostra pròpia oposició i ser els principals crítics amb la nostra gestió. Sempre hem manifestat que hauríem preferit concórrer en aquests comicis amb altres opcions polítiques per contrastar idees i projectes. Creiem que el debat és enriquidor tant pels candidats com per als electors. Per aquest motiu, també hem de donar veu i escoltar a tots aquells que quedaren descontents amb les darreres eleccions comunals. A Andorra tenim una gran sort pel que fa a la proximitat (molt sovint, poc valorada) de la política i la ciutadania, parlar amb un cònsol o un conseller és potser més fàcil que parlar, per exemple, amb el teu gestor bancari. Valoro moltíssim aquesta peculiaritat i penso que l’hem de conservar. Nosaltres treballarem perquè segueixi essent així, ja que els polítics hem de ser un ajut i no un obstacle pels ciutadans.
Tinc el privilegi de ser el conseller de Cultura, Igualtat i Participació Ciutadana de la Massana, i no he necessitat ni un mes per adonar-me que som una Parròquia viva, amb iniciativa i treballadora. El meu departament n’és un clar exemple... Entitats, associacions i artistes m’han contactat ja per exposar-me els projectes que voldrien dur a terme a la Massana. Tinc la sort de conèixer aquest abstracte i recòndit món de la cultura, un univers que massa sovint queda relegat en segon pla per considerar que no és prou important, però quan parles cara a cara amb tots aquells qui senten que l’escenari, el pinzell, la càmera o el cisell són la seva vida, entens la importància que adquireix l’art i no pots evitar contagiar-te d’aquesta passió. Espero poder desenvolupar la tasca de donar la veu que es mereix a aquest noble sector perquè sempre m’hi he sentit molt identificat i conec el neguit que es crea quan veus que els teus projectes no poden tirar més enllà per falta de suport públic. En paraules d’EISENHOWER: «La política hauria de ser la professió a temps parcial de tot ciutadà».