PUBLICITAT

Covid-19: Occident o Orient? Prop o lluny?

Com més avança aquesta crisi, més ens adonem que, per evidència i per les dades i la informació que ens arriba, la gestió de la mateixa s’ha dut de forma més eficient en països de l’Extrem Orient que no pas a la vella Europa o bé, a cal totpoderós, els Estats Units.

Parlant en termes sanitaris, els poc més de 3.000 morts de la Xina, semblen ara ridículs (tot i la gran tragèdia que representa), que la xifra de morts que tenim principalment a l’Europa llatina i la que s’entreveu als Estats Units, que ja és el país amb més defuncions a tot el món.

El país on es va iniciar la pandèmia, la Xina, és un país amb un règim autoritari, amb unes llibertats limitades, molt diferent del nostre entorn amb democràcies avançades. Doncs, bé, aquest país sembla que s’està posant al capdavant d’aquesta crisi.

Segons les dades publicades, ha tingut un poc nombre de baixes, un confinament seguint al peu de la lletra les recomanacions i obligacions emeses per les autoritats, la implicació de tota la societat i les autoritats en posar els mitjans necessaris per contenir l’epidèmia i, dos mesos i escaig després de l’inici del confinament, ja s’han pogut aixecar les restriccions a la ciutat on va començar, Wuhan.

Tot i veure els seus processos i mitjans contrets per fer front a la pandèmia, en la vella Europa, hem estat molt més laxes en l’inici i l’arribada del virus a casa nostra que no pas ho varen fer a la Xina o a Corea i, de moment, l’evidència sembla donar-los la raó del procediment emprat.

Immersos en plena crisi, ells ja veuen la llum al fons del túnel i la seva economia i sector productiu ja rutlla, tot i anar a poc més de mig gas. Ara mateix, tots els països ‘capitalistes’ acostumats a obtenir productes de la Xina, vist el seu millor preu de cost, som a les mans dels xinesos que vulguin o no servir-nos tots aquells productes, que són molts, que ens hem acostumat a adquirir a l’Orient, per evitar-nos costos.

Això ha fet que molts productors del nostre continent, vist que els consumidors europeus han triat la compra econòmica dels productes asiàtics, hagin hagut de plegar trastos i tancar els negocis. Aquesta pràctica còmoda i fàcil per la majoria d’habitants europeus, fa que ens trobem en dèficit de productes de primera necessitat (sobretot sanitaris) o bé, si els podem adquirir, és al preu que els xinesos ens marquen. Estem sotmesos a la seva praxi, no sempre solidària, i als interessos econòmics que regnen al mercat.

Vista l’evolució de la pandèmia, potser hem de reflexionar sobre què és el que volem prioritzar en una situació excepcional com la que estem vivint. Les llibertats individuals i fonamentals o mesures dràstiques des del primer moment com han fet països més autoritaris?

Que cadascú prengui les seves conclusions.

D’altra banda, aquesta crisi sanitària d’àmbit global ens està mostrant que caldrà replantejar-se el fet de comprar-ho absolutament tot a baix cost a països llunyans i amb menys drets laborals només pel fet d’estalviar-nos diners. Molts dels nostres veïns, i també nosaltres mateixos, agrairíem ara poder disposar d’indústria per no haver de dependre de decisions a milers quilòmetres per fer-nos arribar material mèdic o mascaretes per a la població per posar dos exemples.

Semblava que la gran crisi del 2009, amb una caiguda del PIB a Europa del 9%, ens faria canviar radicalment el nostre model capitalista regnant. Canvis i més control en el sistema financer, ha estat tot el que hem heretat d’aquella crisi, poca cosa més. Caldrà una hecatombe encara major per fer-nos variar els nostres hàbits?

Produir i consumir productes de proximitat serà, al meu entendre, l’única forma vàlida i sostenible d’emprar. A veure si serem capaços d’entendre-ho. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT