PUBLICITAT

Els rics

  • Montilla sap de sobres que és impopular apujar els impostos als rics
ANDRÉS ABERASTURI

Si no anés el president Montilla com sembla que és --un dels tipus més avorrit i insuls del món--, es podria prendre com una gràcia el que va dir fa un parell de dies mentre removia un gegantesc arròs. En un malbaratament de cinisme, va afirmar que era conscient que apujar els impostos als més rics era una mesura impopular i que comportaria la pèrdua de vots. I es va quedar tan tranquil. Una cosa és ser seriós i l'altra, creure que som ximples.

Montilla sap de sobres que no només no és impopular apujar els impostos als rics, sinó que de tota la vida ha estat l'instrument més demagògic i populista en el món i molt especialment en aquesta Espanya nostra. Aquí --i alguns sectors del PSOE ho van recordar fa molt poc-- no hi ha res com el pal al ric i la traveta als cures; són dues coses que sempre tenen una bona acollida per part del respectable, segurament perquè els rics d'abans i l'església de sempre s'ho han guanyat a pols, que aquesta és una altra, encara que avui no toca.

AQUEST PAÍS
--imagino que el mateix que la majoria del famós "el nostre entorn"-- és un enorme grup de classes mitjanes en les tres variants que defineixen els sociòlegs: mitjana-alta, mitjana-mitja i mitjana-baixa. Després hi ha uns poc pobres i uns poc rics que té una sola en comuna: mancar de tot. Els pobres, perquè no tenen res, i els rics, perquè ho tenen tot però mai al seu nom, de manera que no és fàcil trobar-se rics a les declaracions d'IRPF i, en la majoria dels casos, quan la seva riquesa els duu al furt i acaben sentenciats, resulta que són insolvents, miri vostè per on.

Aquí ens solidaritzem fins a la medul.la amb els pobres agricultors quan els cremes els camions a França, però si la tractorada ens enxampa en carretera i hem d'esperar diverses hores, tots estem d'acord que no és forma de protestar.

Un altre fet similar passa amb els pobres metges de la Seguretat Social: comprenem les seves vagues i aturades sempre que no siguem nosaltres els que aquest dia tinguem cita. I com que ara els notaris no s'han declarat en vaga, vam carregar contra pilots i controladors. Res uneix més els espanyols que la condemna a aquests senyorets i gairebé ningú es preocupa de saber el que reclamen sinó només el que s'enduen cru a fi de mes.

Aquí està molt malament vestir com a ric perquè la majoria no ho som. Però l'anterior serveix per a l'anàlisi social i per tractar de dur la pau al desentonat cor de Montilla: que no, que ni és impopular la mesura ni li restarà vots. El problema de Montilla --com el de ZP-- és trobar el lloc sobre el qual posar l'impost. Es podria pujar en la matriculació de iots i altres vel.leïtats, però no sembla que la mesura tingués molta repercussió en el recaptat.

¿I ressuscitar l'impost sobre el patrimoni? És possible, però al final pagaríem els que tenim un pis a la ciutat i un apartament a Benidorm, i quedarien exempts els que de debò tenen patrimoni però no al seu nom. I un avís: en els diferents bancs de Luxemburg s'està aprenent espanyol a marxes forçada per si les SICAVS.

Periodista. [email protected]



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT