PUBLICITAT

Desconfinem la cultura

Després d’aquesta insòlita situació que malauradament ens ha tocat viure, els departaments de Cultura, tant de Govern com dels comuns, tenim el deure i el gran repte de fer ressorgir l’art als nostres carrers. No és moment de pensar en grans esdeveniments ni d’omplir cartells amb grans figures de talla mundial. És moment de pensar en la nostra gent, amb tots aquells que any rere any es reinventen per sobreviure dins un món tan competitiu i, sovint, poc valorat. Encara no som conscients del potencial i el muscle cultural que té Andorra. És la nostra obligació com a ens públics de revertir aquesta situació i donar l’oportunitat de créixer a tots aquells que s’han guanyat amb escreix el privilegi de pujar a un escenari.
El confinament ens ha permès evidenciar que la cultura és una via d’escapament capaç d’extreure’ns, per uns instants, d’una realitat poc desitjada per tothom. Un monòleg, una cançó, una dansa o una simple lectura de poesia, encara que sigui darrere d’una pantalla o des d’un balcó, pot robar-nos un somriure o una llàgrima d’emoció en una època on aquests sentiments veritablement escassegen. Aquesta sensació es duplica quan veus que aquell intèrpret, és un veí teu. Aquella jove pianista de la terrassa, aquella gralla sonant des d’un balcó, aquella soprano conquerint els carrers, aquells músics i cantants unint-se en harmònics telemàticament, aquells textos recitats des del cor o aquells contes improvisats pels infants, seran part de la nostra memòria i ajudaran a suavitzar l’aspre record que a tots ens quedarà d’aquesta pandèmia.
Aquesta gran mostra d’humanitat ara necessita el nostre suport, retornant-los al seu «hàbitat natural», a aquells espais on es poden expressar lliurement, permetre que desenvolupin de nou, aquella important tasca de fer que tots plegats ens oblidem, per uns instants, del sotrac que hem rebut i dels que, probablement, ens queda per rebre... 
De la mateixa manera que per ser considerat artista, el primer pas és creure-s’ho un mateix, animo a les administracions a què també hi creiem, que ens oblidem d’allò de veure qui porta l’artista més reconegut, de veure qui la fa «més grossa» per marcar-se un gol de cara al públic. Això ara no toca, ara toca pensar en aquell veí que ens amenitzà els vespres confinats, en aquell artista que malgrat la reobertura de l’activitat econòmica, segueix a casa perquè la seva activitat és de segona o de tercera necessitat, i, per tant, se’n pot prescindir en època de crisi. Oblidem aquest precepte tan cruel i poc ajustat a la realitat i, si us plau, retornem la cultura al lloc que li pertoca. Quan l’hem necessitat, l’hem tingut, ara que ens necessita, no hi podem faltar.
En paraules del novel·lista francès, André Marlaux, «La cultura és la suma de totes les formes d’art, d’amor i de pensament que, al llarg dels segles, ha permès a l’home ser menys esclau».
Conseller de Cultura, Igualtat i Participació Ciutadana de la Massana

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT