PUBLICITAT

Garantir la confiança electrònica

Aquesta passada setmana, el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va comparèixer públicament per fer una primera presentació del Projecte de llei de modificació de la Llei 35/2014, del 27 de novembre, de serveis de confiança electrònica davant la Comissió Legislativa d’Economia.

L’any 2014 iniciàvem de forma tímida, massa tímida potser, una transformació digital necessària per adaptar-se als temps actuals. De llavors ençà poc més s’ha avançat. Els ciutadans han començat a fer ús d’aquestes tecnologies i alguns, malauradament, han sofert la manca de protecció i legislació al respecte, arribant a perdre el que no està escrit a causa de males praxis d’alguns oferidors de serveis o productes fraudulents.

Certament els usuaris d’aquestes tecnologies al seu inici solien ser antis sistemes i anarquistes que volien fer negocis i transaccions sense haver de fer ús dels serveis oficials i tradicionals i que fins al moment disposaven del monopoli del sistema financer. Aquests criptoanarquisme beneït per alguns ha estat fruit de molts guanys per alguns però també grans pèrdues per altres.
Aquesta transformació o manera de fer digital no té marxa enrere. La millor forma d’atacar-la és fer-hi front i intentar avançar-se als qui encara renuncien a creure que la podem obviar. Cal transformar-se i adaptar-se a les noves demandes i noves maneres de fer. La resistència al canvi, com en qualsevol situació hi serà però en cap cas podrà frenar l’arribada i l’ímpetu d’aquestes tecnologies adaptades a les noves generacions.

Agilitat, facilitat, llibertat defineix aquesta nova forma de fer. La responsabilitat dels governants és la d’aportar seguretat i un marc concret i definit en un univers diametralment oposat. Aquí rau la complexitat i dificultat de l’acció.

Serà important i imprescindible al meu entendre que els intermediaris tradicionals s’adaptin als nous sistemes de fer i que sigui una oportunitat per a ells i no un motiu de preocupació o competència.

Reguladors del que s’acabi legislant i custodis de tots aquests moviments digitals seran necessaris en aquest nou escenari. Regular aquest criptoanarquisme és de rebut i els governs tenen el deure de regular-lo i protegir així a tots aquells que utilitzen aquest mercat. Ens hem d’exigir un marc regulador perquè les seves transaccions siguin jurídicament vàlides.

Avui dia disposem de la signatura electrònica però aquesta transformació digital no deixa de progressar i s’imposen tecnologies cada vegada més segures, reclamant una major garantia de privacitat.

És imprescindible legislar sobre aquestes tecnologies, sobre les que ja tenim, les que aviat tindrem i les que vindran en el futur. Ja no hi ha marxa enrere i en un entorn restringit i controlat com és el nostre Estat, som un laboratori ideal per implementar-ho.
Molts voldrien aquest avantatge que ens dona una celeritat molt major que els grans Estats o federacions. Cal saber aprofitar-ho. Seny i serenor s’imposen, atributs que no falten en la manera de fer dels actuals impulsors. Se’ns obra una gran oportunitat de generar riquesa i benestar a tota la nostra ciutadania. Cal que ho aprofitem. Treballarem perquè així sigui.
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT