Una llei de país
La tercera Llei Òmnibus ha estat aprovada per la gran majoria del Ple del Consell General, en un exercici de responsabilitat de gairebé tots els partits polítics envers la societat andorrana. En aquest temps de dificultat, en el que el nostre país es troba immers en una situació d’emergència sanitària sense precedents causada per la pandèmia, s’havia d’aprovar una llei feta des de l’esforç, la determinació i amb un sentit de la corresponsabilitat.
Esforç. La llei de mesures urgents per pal·liar els efectes de la pandèmia vol tenir incidència directa en la vida social i econòmica del país. Un dels obstacles principals és la capacitat econòmica de les empreses, que s’ha vist malmesa per la pandèmia. Aquesta llei vetlla per la continuïtat i viabilitat de les empreses a fi de conservar la seva capacitat econòmica. Era d’imperiosa necessitat salvar el teixit empresarial del país, acompanyant les empreses en l’esperada reactivació econòmica mitjançant mecanismes justos i equitatius.
Determinació. El context exigia actuar amb decisió i sense fissures per fer front als problemes reals que després de tant de temps encara persisteixen en l’economia andorrana, l’ocupació laboral. La població activa ha vist com aquesta crisi ha afectat de forma directa als llocs de treball, incidint així mateix, de forma negativa a l’economia familiar de les llars andorranes. Aquesta llei vetlla per evitar els acomiadaments massius i permet ajudar a les famílies més afectades amb rebaixes dels lloguers i dels serveis bàsics com ara l’electricitat i el telèfon.
Coresponsabilitat. Perquè ha implicat, de forma transversal, a totes les forces representades al Consell General. Perquè els grans moments requereixen grans consensos i era el deure de tots els representants del poble andorrà aprovar un text que vol fer front a les greus dificultats econòmiques que viu el país. La llei de mesures urgents per pal·liar els efectes de la pandèmia requeria la implicació, l’esforç i la predisposició de tots els representants. Així va ser fins al darrer instant, en el que el grup socialdemòcrata es va abstenir en una votació de país.
La llei que finalment es va aprovar és una llei de tots. Perquè inclou matisos, propostes i suggeriments de totes les forces polítiques. Al·legar que «aquesta no és la llei que nosaltres haguéssim fet» per no donar-li suport és un cop directe al debat democràtic, ja que tampoc és la nostra llei o la llei d’algú en particular. És una llei de país amb la voluntat de donar el màxim suport als ciutadans i als sectors econòmics per afrontar un nou repte de dimensions colossals.
En aquest moment excepcional, calia deixar de banda el tacticisme polític i fer pinya pel bé del país. Crec, sincerament, que la societat esperava un gran consens en aquest punt. Perquè tots ens hi juguem molt. Perquè el país s’hi juga molt.
Aquesta crisi encara no s’ha acabat i requerirà el millor de tots, també de totes les forces polítiques per superar-la. I només ho podrem fer plegats perquè junts som grans.