La democràcia en perill
Es diu en ciència política que l’espècie humana necessita una comunitat per subsistir i desenvolupar-se. Fruit del ‘contracte social’ que explicava Rousseau, es van crear unes normes que garanteixen les llibertats de tots els ciutadans. Les regles del joc que protegeixen els drets naturals inherents a l’ésser humà. Fruit de l’evolució, en aquesta societat apareixen conflictes i discrepàncies des de l’inici. És en aquest moment on entra en joc la política com a eina per regular malentesos, amb pràctiques equitatives i coneixedores dels problemes econòmics i socials de la comunitat. Les institucions van néixer precisament per regular aquests conflictes entre comunitats.
Sempre ens han explicat que el poble tria els seus representants per dur a terme aquelles polítiques que siguin més beneficioses per a la societat. Que el govern és aquella institució que ha de treballar pel bé comú. Tant de bo això no només fos una definició teòrica sinó que representés la pràctica de la majoria dels països del món. En aquest context, els darrers anys, podem apreciar com la forma de govern que s’està mostrant a molts països europeus em genera preocupació.
Corrupció judicial, inestabilitat parlamentària, pràctiques antidemocràtiques en l’àmbit de la tecnologia i la vigilància dels ciutadans, entre molts altres. Per si això no fos prou, al llarg dels darrers tres anys els escàndols en l’àmbit judicial ha revelat una creixent debilitació, politització i corrupció cada vegada més gran.
L’assassinat l’any 2018 del periodista d’investigació Ján Kuciak, pot ser un bon exemple de corrupció en el poder judicial a Eslovàquia, on han estat detinguts fins a 13 jutges per rebre suborns per part de l’assassí. El fet, que suposà el primer assassinat d’un periodista a aquest estat europeu des de la independència del país, va acabar amb la dimissió del primer ministre Robert Fico i tota l’executiva després de les protestes socials.
Un altre exemple és Polònia, on s’han aprovat lleis que dificulten el funcionament imparcial dels tribunals i on desenes de magistrats s’enfronten a sancions per defensar la legislació de la Unió Europea. En el mateix sentit, trobem que a Sèrbia el govern obliga a adoptar lleis mitjançant procediments urgents, coneixedors que aquest mecanisme legislatiu només hauria d’utilitzar-se en situacions extraordinàries.
Els Joves Liberals d’Andorra sempre hem defensat la separació de poders com un mecanisme de garantia democràtica, garant dels drets i llibertats dels ciutadans. Així mateix, veiem amb preocupació les formes de govern de certs països que posen en qüestió aquestes llibertats. És per aquesta raó que celebro la bona entesa que tenim amb les diverses organitzacions com la LYMEC, la IFLRY i l’ALDE per continuar treballant plegats per una Europa més justa, més inclusiva i més liberal.
Els temps que estem vivint són molt complexes. Llocs de treball inestables, una economia en davallada, una joventut amb dificultats per accedir al mercat laboral i que cada cop té més complicat cursar estudis superiors.
Requerirà de l’esforç de tots els ciutadans, de totes les cultures que abracen a tots els països del món per fer front a la deriva que està patint la societat. Hem de defensar els valors que ens van convertir en societat pel bé comú.